Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

Manual d'instruccions d'un Espanya-Portugal

Una prova d'estrès. La semifinal ibèrica de l'Eurocopa amenaça de portar al límit les seguretats, les referències i les idees preestablertes de molts dels que hem viscut les últimes dues temporades sota la influència dels actius tòxics de la bombolla Barça-Madrid. No se'n salva ningú, de cap de les trinxeres. Pensem primer en el col·lectiu nombrós d'aficionats del Barça que directament passen de la roja , els que experimenten la mateixa sensació en sentir la Marxa reial que l'himne d'Uganda o el de les illes Salomó. Fins i tot hi ha un grup entre els culers que directament desitja la derrota d'Espanya. Gent que històricament ha celebrat gestes heroiques de Nigèria, cops de colze de Tassoti i eliminacions mundialistes diverses.

Gent que es posava davant la televisió per veure com la fúria espanyola s'estavellava repetidament com l'Armada Invencible contra models superiors futbolísticament. Fins que van aparèixer Guardiola i el Barça. Ara la selecció espanyola guanya títols fent bandera del model fabricat a La Masia i exhibit al Camp Nou. Amb una fotografia en què gairebé tots són "de casa". Els que tenen nens petits són els que ho han tingut més difícil perquè els més menuts veuen Xavi, Iniesta, Piqué i ho relacionen amb el Barça sense parar atenció que la samarreta i l'escut provoquen indigestions als seus progenitors. A més, aquest cop, per animar el rival caldrà empassar-se l'orgull perquè es farà difícil celebrar una entrada de Pepe sobre Xavi o saltar amb un gol de Cristiano Ronaldo si s'aixeca els pantalons i mostra la cuixa.

Situem-nos a l'altra trinxera, l'espanyola vista des de Madrid. Espanya guanya, sí, però ho fa amb l'estil que un determinat aparell mediàtic ha combatut, sabotejat i menystingut durant dues temporades llarguíssimes. Ara aquest aparell rondina que si el fals 9 , que si Busquets... i només surt de l'armari quan Xabi Alonso fa dos gols o Iker Casillas fa el miracle. No només això: s'han tret de la màniga una divinitat per amenaçar l'autèntic ídol del futbol. I ara aquesta divinitat fabricada, Cristiano Ronaldo, a la qual estan fent la campanya perquè guanyi la Pilota d'Or i acabi amb la dictadura de Messi, s'interposa en el camí d'Espanya cap a la final.

El partit tensionarà identitats, sentiments i posarà a prova molts dels discursos que hem sentit els últims mesos. Si no hi ha sorpreses, serà realment divertit observar-ho des de la freda distància. Com si fóssim Angela Merkel.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT