Ja hi som. Només portem tres jornades i molts ja han fet disparar totes les alarmes. Si ho mirem fredament la situació no és tan dramàtica. Perdre contra el Sevilla i el València, i empatar jugant amb deu al camp de l’Almeria forma part d’una certa lògica. En el balanç final d’una Lliga, veure aquests tres resultats no ens semblaria gens estrany. El problema és que, en aquesta Lliga, aquests tres partits són els únics que hem jugat i, per tant, portem un trist punt que ens situa en zona de descens, només per sobre de l’equip del Ferran Torrent.
Però, com deia aquell, el futbol és un estat d’ànim. I, a sobre, els pericos tenim certa tendència a la depressió. Tant és així que tot i haver tingut tres arbitratges nefastos (expulsió en el primer partit, penal no xiulat en el segon i gol legal anul·lat en el tercer) no estem gens indignats. Estem en zona de descens perquè l’equip no funciona, perquè mantenim els defectes del joc d’Aguirre (poca profunditat, mínimes alternatives d’atac, ocasions de gol amb comptagotes) sense les seves virtuts (ordre defensiu, replegaments ràpids, bon treball d’estratègia a pilota parada). I Sergio -en qui mantenim la fe- no ens dóna explicacions convincents: continua parlant amb els tòpics i el voluntarisme d’un futbolista. Que si errors de juvenils, que si està content amb l’esforç de l’equip, que si tot canviarà...
En un context com aquest, el futur de la temporada el marcaran els pròxims quatre partits. En menys d’una setmana rebem el Màlaga i el Getafe. Després anem al camp del Còrdova i juguem a casa contra la Reial Societat. Si ara preguntem, se’ns dirà que la confiança en Sergio és absoluta. Però tots (Collet, Perarnau i el mateix Sergio inclosos) hem estudiat el calendari i ens hem donat el marge d’aquests quatre partits. Una dada important és que després del partit de la Reial hi ha jornada de descans. Per tant, el nou entrenador que no caldrà, tindria marge per actuar. La ratlla de perill la marca el 50% dels punts. Tot el que no sigui aconseguir un mínim de sis punts, esgotarà “l’immens” marge de confiança que tots plegats li vam donar a Sergio a l’estiu.
Vull ser positiu, vull continuar creient en Sergio i estic segur -perquè vull estar-ne- que acabarem aquesta fase de quatre partits amb 10 o 11 punts (comptant el que ja tenim).
La primera final és dissabte. Contra un Màlaga amb Kameni a la porteria. Si les sensacions no canvien -i, sobretot, si no es guanya- se sentiran les primeres veus dels que creuen que aquest marge que dono és massa generós.
