L’humor anglès, ja ho sabeu, és molt especial. A Hockenheim, Ecclestone es va presentar a l’hospitality de Mercedes amb un peluix d’una rata gegant, del qual destacaven dues dents molt grans. El destí de l’obsequi broma: Niki Lauda, que s’assembla bastant al ninot.
A la Fórmula 1 tothom va a la seva. Aquest és un món on els cops de colze són el mètode habitual per obrir-se camí en la jungla dels interessos. La solidaritat no existeix; la prova és que -com també va passar amb els Jocs Olímpics a la Xina, o com veurem amb el Mundial de futbol a Qatar- ningú es planteja la validesa ètica de celebrar un GP a Rússia, com el que està programat per a l’octubre, cosa que evidencia una absoluta insensibilitat cap a tot el que està passant a la pròxima Ucraïna. Anar a córrer en aquest indret és una befa a la democràcia, pixar-se al cap dels oprimits i fer legítims els dictadors. El 2011 la F-1 ja va cancel·lar la cursa de Bahrain, més per por del que els pogués passar que per identificació amb els oprimits xiïtes. La cursa de Sotxi no s’hauria de fer.
A l’univers F-1, els únics símptomes de gremialisme els trobem en els atacs que des de l’ordre establert es fan contra els mitjans de comunicació. Dissabte, a la roda de premsa, Rosberg va dir que “no s’ha de fer cas del que diuen els diaris”. De broma, però ho va dir.
El dia abans, Marco Mattiacci -el màxim responsable de Ferrari- va dir que les desqualificacions que s’havien atribuït a Lauda cap a Ferrari s’havien tret de context, en referència a l’excel·lent entrevista que El País havia fet a l’austríac.
Jo he escoltat la gravació de la conversa entre Lauda i Oriol Puigdemont, el periodista que la va fer i escriure, i la paraula shit [merda] se sent sovint. No em va estranyar. És la seva manera habitual de parlar. L’Oriol no es va inventar res. Una altra cosa és que Lauda, que no és la primera vegada que fa declaracions així, després s’hagi espantat. Ara entenc el regal d’Ecclestone, i per què James Hunt quan parlava d’ell li deia la rata.
