Publicitat
Publicitat

BÀSQUET - EUROLLIGA

El de Sant Feliu s'ha fet líder amb el temps

Navarro, un crac fet a l'ombra dels cracs

"Moltes persones tenen poder, però pocs tenen poder per arribar a les persones: aquests són els veritables líders". Aquesta frase defineix Joan Carles Navarro, que fa més d'una dècada que amb el seu joc, caràcter i determinació s'ha convertit en el referent d'una generació de jugadors de bàsquet.

Fins a arribar a l'any 2011, en què és el líder sense discussió de l'equip des que va tornar de la NBA el 2008, abans ha hagut d'aprendre, de manera silenciosa, dels grans que l'han rodejat des que és al Barça. Des de Djordjevic fins a Bodiroga passant per Jasikevicius. De tots n'ha après alguna cosa. Va debutar a l'ACB el 1997 de la mà de Joan Montes i, a poc a poc des de fa catorze anys, ha anat evolucionant. El primer crac amb qui va topar-se va ser Sasha Djordjevic. El serbi, però, als entrenaments no ho posava gens fàcil. "A les sessions veia que Navarro el superava per velocitat i molts cops li feia faltes dures", recorda Montes, en aquell moment tècnic blaugrana i que ha viscut l'evolució del de Sant Feliu des que era un nen.

Navarro no és algú amb referents clars. Però sí que és un tastaolletes. S'ha fixat en tots els jugadors que l'han rodejat i n'ha agafat detalls que han complementat el seu joc, que és diferent. I és que Navarro ha aportat al bàsquet una manera de fer i fins i tot un llançament, la "bomba". Un tir que supera per elevació els defensors i que és impossible de taponar.

L'estiu del 2002 el Barça va voler donar un cop d'efecte per aconseguir l'Eurolliga que tant es resistia i va contractar Bodiroga i Fucka. A tots ells s'hi unia Jasikevicius, ja al club, i també Navarro. El maig del 2003, al Sant Jordi, el somni es va fer realitat. Tot i estar rodejat de grans figures, Navarro no es va amagar i va destacar als partits grans. El caràcter de líder s'intuïa.

Tot i que dins i fora de la pista no van ser grans amics, el de Sant Feliu va poder fixar-se en les millors característiques de Bodiroga. La determinació i el fet de no amagar-se mai van servir a Navarro per acabar de fer-se. "Hi ha jugadors que veuen perillar el seu protagonisme i no ho posen gens fàcil quan veuen que per darrere en ve un que l'hi pot prendre", comenta Montes sobre la seva relació.

La NBA i París, claus

La temporada 07/08 Navarro va decidir fer un pas d'ara o mai. Va marxar a la NBA per posar-se a prova. Després d'un any correcte pel que fa a minuts i anotació, però gris pel que fa a adaptació, va decidir tornar. Aquell any a Memphis el va fer evolucionar en mentalitat guanyadora. "Aquella estada el va fer més madur i competitiu i quan va tornar tenia clar que volia ser el líder de l'equip", afirma Montes.

Però el gran triomf del Navarro líder va arribar el maig de l'any 2010 a París. El Barça va aconseguir la seva segona Eurolliga, però la primera amb ell com a referent. I a més, va ser l'MVP. Aquesta fita el va consolidar i aquest novembre va ratificar la seva llegenda quan va aconseguir ser el màxim anotador de la història de l'Eurolliga. Un líder fet a l'ombra d'altres líders i referents, però amb un caràcter guanyador que només tenen els grans jugadors. Un líder, un capità, que arriba a les persones i que porta la paraula èxit escrita al front.

Un èxit que avui, a les 20.45 hores, pot ser encara més gran si el Barça Regal supera l'Unics Kazan en un partit que pot sentenciar el primer lloc del grup a favor dels blaugranes.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT