Nibali, un ciclista total que corona la seva carrera amb el Tour

BarcelonaEn un ciclisme cada cop més especialitzat, els nostàlgics tenen en Vicenzo Nibali un motiu per a l’orgull. El sicilià, que ahir va fer oficial la seva victòria al Tour de França, fa recordar els anys en què els grans eren grans i tant era si es corrien grans voltes o clàssiques: eren allà per competir per la victòria i, a més, ho feien de forma espectacular, sense especular.

Nibali és ambiciós, però tot i així la seva carrera ha seguit un creixement molt raonable. Després de guanyar les altres dues grans voltes (la Vuelta a Espanya el 2010 i el Giro d’Itàlia el 2013), amb 29 anys li ha arribat el torn de triomfar a la cursa més gran. I ho ha fet amb una superioritat tan manifesta que ha fet oblidar els abandonaments de Chris Froome i Alberto Contador. El Tauró de Messina ha demostrat que és un ciclista total i que domina tots els terrenys. Va començar sent el més llest a la segona etapa, on ja va sorprendre vestint-se de líder, i sobretot va donar un cop d’autoritat importantíssim a l’etapa de les llambordes, on va exhibir fortalesa i intel·ligència tàctica, una de les seves millors armes. “La París-Roubaix és la cursa dels meus somnis, em

fascina. M’agradaria guanyar-la algun dia”, deia Nibali l’any 2006, el seu segon any de professional, en què ja va aconseguir una prestigiosa victòria al GP de Plouay.

Després d’haver complert amb les grans voltes, Nibali té l’espina clavada amb les clàssiques d’un dia, on ara té uns objectius més realistes. “El Giro de la Llombardia, la Milà-Sanremo i la Lieja-Bastogne-Lieja són les meves preferides”, deia a la roda de premsa després de la crono final decisiva. En aquestes curses, molt sovint ha protagonitzat atacs llunyans en solitari espectaculars i ha pujat alguna vegada al podi, però aspira a guanyar-les. Igual que el campionat del món, començant pel d’aquest any a Ponferrada, després que l’any passat es quedés amb la medalla de xocolata sobre l’asfalt de Florència. Un resultat dolorós per al ciclista sicilià.

Perquè si alguna cosa no vol Nibali és decebre els tifosis de casa. “Aquest any ha sigut molt difícil renunciar al Giro. Provaré de fer el Giro i el Tour l’any que ve. Es pot fer”, continuava el d’Astana en roda de premsa. Sempre s’ha considerat un risc acumular aquests dos esforços al màxim rendiment en un any, però Nibali, un ciclista total, aspira encara més amunt.

Kittel suma el quart triomf als Camps Elisis

L’alemany Marcel Kittel (Giant-Shimano) va igualar Vincenzo Nibali sobre l’asfalt dels Camps Elisis de París. Com el mallot groc, Kittel ha sumat 4 triomfs en l’edició d’aquest any de la ronda francesa. L’alemany va ser el més ràpid en l’última etapa i va aconseguir la victòria a l’esprint davant d’Alexander Kristoff. D’aquesta manera, va reeditar el triomf de l’any passat als carrers de París.

L’última jornada va estar a punt de capgirar radicalment la general, ja que el segon classificat, el francès d’Ag2r, Jean-Christophe Péraud, va caure quan faltaven 43 quilòmetres per al final i el seu equip va haver de treballar per reintegrar-se al grup principal. Fins i tot Nibali va decidir afluixar el ritme per evitar el tràgic desenllaç per a Péraud.