El viatge del Barça d'ahir fins a Pamplona -o Iruñea, trieu- no va ser cap odissea ni res que s'hi apropi. L'expedició blaugrana, formada pels jugadors, tècnics, directius, periodistes i aficionats, tenia previst sortir a les 11 del matí del Prat, i ho va fer. L'única diferència és que la boira que cobria la capital navarresa posava en dubte l'aterratge dels avions, i el club es va voler curar en salut i va decidir anar fins a Vitòria, on també hi havia boira però menys, i fer tres quarts d'hora de viatge en carretera fins a Pamplona. Ni més ni menys. A l'aeroport, abans de sortir de Barcelona, fins i tot es va dubtar si viatjar fins a Bilbao per esquivar la boira, però no va passar d'aquí. El partit es va jugar, igual que l'Osasuna-Barça del 12 de gener del 2009 (1-2) -curiosament el mateix dia fa tres anys-, amb una mica de boira, però sense problemes. Els únics que van patir d'alguna manera amb el canvi van ser els periodistes que ja tenien taula reservada per dinar, res més.
Ara, per què tant de rebombori? Doncs perquè aquest petit canvi de plans en el viatge i la incertesa inicial era en un viatge a Pamplona, la mateixa ciutat on el Barça sí que va viure el desembre del 2010 una autèntica odissea per arribar i jugar un partit de Lliga. Aquell cop va ser per la vaga dels controladors, que va tancar tot l'espai aeri i cap avió va poder volar. El Barça va haver d'agafar un AVE a corre-cuita cap a Saragossa, i allà un autocar fins a Pamplona, on va arribar tard, de manera que el partit va haver de començar una hora més tard del previst. Aquell dia, que va viure el meu company Toni Padilla, l'expedició va patir per arribar al destí, van perillar els tres punts -per incompareixença- i va quedar en dubte la dèria de Guardiola de viatjar sempre el mateix dia de partit. El que va passar ahir va ser una broma.
De fet, canviant una mica una frase d'una cançó molt coneguda dels Manel -aprofitant que un dels seus quatre membres, Martí Maymó, culer fins al moll de l'os, formava part de l'expedició acompanyant el periodista del Mundo Deportivo Oriol Domènech-, "no ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí".
