ESPÈCIE PROTEGIDA
Esports 27/11/2014

No sé què és pitjor…

i
Xavier Fina
2 min

L’Espanyol és una qüestió de fe. I la meva confiança en Sergio González es fonamentava en aquesta virtut teologal. Però ja l’he perdut. Perquè la fe era el fonament des del qual bastir un edifici amb raons. I en aquests mesos n’he trobat ben poques. Ni en el joc: l’únic partit amb una certa brillantor va ser un zero a zero contra un fluix Dépor. Ni en els resultats: dues victòries en dotze partits. Però el que més em preocupa és la seva actitud i el seu discurs. La relació d’un entrenador amb els seus jugadors té lloc en una zona misteriosa (vestidors, entrenaments…) a la qual no tenim accés. Però les entrevistes, les rodes de premsa i l’actitud a la banqueta durant els partits ens donen moltes pistes. No costa imaginar un Aguirre cridaner en les bronques i en les celebracions íntimes del vestidor. O un Guardiola precís, seductor i egocèntric. O un Pochettino apassionat i irritable. Perquè, tot i que només els coneixem parcialment, el que mostren cap a fora alguna correspondència ha de tenir cara endins. I em costa imaginar un Sergio que transmeti seguretat a l’equip, obsessiu amb les correccions tècniques, amb un missatge clar i entenedor. El veig com una molt bona persona. Com un futbolista encara no prou convençut en el seu paper d’entrenador.

Per tot això, i tant de bo m’equivoqui, no el veig capaç de redreçar la situació. I si l’han de cessar que sigui ara, que sigui ara. Perquè com més aviat ho fem més marge tindrà qui vingui per trobar solucions. I, en aquest sentit, una part de mi desitja una derrota contra el Llevant. Però, si dissabte perdem, l’oposició genètica i apolítica ho aprofitarà en l’assemblea d’accionistes de la setmana que ve. I, a més a més, tinc una incapacitat física i metafísica per desitjar que l’Espanyol perdi. Per tant, tot i que no sé què és pitjor, dissabte vull guanyar i després trucar al Ferran Torrent.

stats