BARCELONAA Madrid ja estan posant el cava en fresc, però encara queda molta Lliga: 18 partits i 54 punts en joc. El Barça s'aixecarà segur i no donarà el títol per perdut fins a l'últim alè, però si l'equip de Guardiola mira avui la classificació i veu el Madrid 7 punts per sobre és per alguna raó. Concretament, 7 raons de pes, tantes com punts separen els dos equips. Quan va acabar el partit els jugadors del Barça estaven moixos, però molts d'ells van sortir a parlar i donar explicacions i, sobretot, mirar d'aixecar els ànims de l'afició. El més autocrític va ser el capità, amb una frase que ho diu tot: "Quan no hi ha victòries has d'analitzar per què, no pots dir que no passa res, haurem de fer més coses per guanyar i estem disposats a treballar per aconseguir aquesta Lliga". I d'altres apuntaven ja alguns d'aquests set problemes: "Potser hem notat el cansament", deia Busquets; "Hem de millorar per no deixar-nos més punts fora de casa", apuntava Valdés; "No hem pogut fer el nostre joc, però tot i així hem creat ocasions que no hem definit bé", raonava Messi. És a dir, el cansament per les baixes, la sagnia de punts lluny del Camp Nou i els equips rivals que comencen a conèixer els trucs d'aquest Barça. A aquests tres problemes que indiquen els jugadors, cal afegir-hi un calendari molt carregat, l'estrès mental dels jugadors, un Madrid que no falla i la pressió dels àrbitres. Cap d'aquests obstacles és insuperable, i menys per al Barça de Guardiola.
1. Les baixes. Cinc lesionats són massa
Avui el Barça només té 15 jugadors del primer equip en plenes condicions, incloent-hi Cuenca, que en forma part des d'ara, i excloent-ne Alexis, que va jugar infiltrat a Vila-real. De les cinc baixes, tres són de llarga durada (Villa, Afellay i Fontàs), i les altres són problemes musculars massa reiteratius (Iniesta i Pedro). Són molt pocs efectius per afrontar una temporada tan carregada de partits, i tot i que els futbolistes del filial estan aportant el seu gra de sorra Guardiola no els vol carregar d'una responsabilitat que no els pertoca. L'exemple el vam tenir dissabte, que el tècnic va treure un equip titular només amb homes del primer equip, tot i haver de forçar algunes posicions i el propi sistema. I el primer canvi va ser un Alexis infiltrat abans que Cuenca i Tello.
2. El rendiment fora de casa. 17 punts de 30
Si hi ha algun dels problemes que té el Barça més evident que els altres és el seu rendiment fora de casa. La fuga de punts principal respecte al Madrid ha arribat en els partits lluny del Camp Nou, una estadística que es pot llegir de moltes maneres: dels deu partits jugats fora de casa, el Barça només n'ha guanyat quatre, ha sumat 17 punts dels 30 possibles i, per tant, ha deixat escapar 13 punts, quan l'any passat quasi ho va guanyar tot com a visitant. I, de les quatre victòries, només la del Bernabéu i la Rosaleda van ser victòries clares i contundents, ja que a Granada i al Molinón els tres punts van arribar amb dos 0-1 justets en mals partits. És cert que el Barça només ha perdut un partit en tota la Lliga, a Getafe, però per un club gran els empats tenen gust de derrota.
3. El calendari. Vénen tres setmanes carregades
Fins dissabte el calendari del Barça i el Madrid ha sigut molt semblant. Les tres setmanes vinents, però, que seran claus, el Barça jugarà sis partits, i el Madrid només tres. Òbviament, el Barça preferia passar a semifinals de Copa, i els blancs també, però pensant en clau Lliga, i amb els pocs efectius que té Guardiola, el calendari serà un obstacle més a superar. A més, el Barça jugarà l'anada dels vuitens de la Champions el 14 de febrer, i el Madrid el 21.
4. Els rivals els coneixen i firmen l'empat
Una de les obsessions de Guardiola aquest any ha sigut buscar variants noves al joc per evitar que els rivals els coneguessin massa. Però de tècnics bons que estudien el rival com Guardiola n'hi ha més, i alguns han aconseguit que el Barça jugués molt incòmode, sobretot lluny del Camp Nou. A més, per a molts un empat amb el Barça és un victòria i ja en tenen prou.
5. Estrès mental. Massa fets extraesportius
Un equip de futbol no viu només dels resultats esportius bons o dolents. Hi ha factors externs que poden alterar el dia a dia d'un equip i provocar-los estrès mental. El tumor al fetge d'Abidal, la tensió extrema en tots els duels contra el Madrid (el "puto amo", els por qué , el dit a l'ull de Tito, la trepitjada sense sanció de Pepe...) i l'operació de glàndula paròtide a Tito Vilanova han generat massa estrès.
6. El Madrid no falla. Ho donarà tot a la Lliga
El Madrid segueix tenint un problema mental amb el Barça -com Nadal el té amb Djokovic- tot i l'últim 2-2 al Camp Nou, però ha fet una cosa bé: assumir-ho i pensar que per guanyar la Lliga han de sumar sis punts més que el Barça. Conscient que els sis punts en joc amb els de Guardiola són molt difícils de sumar, Mourinho ha convençut els seus homes que han de guanyar la resta de partits i així s'asseguraran guanyar la Lliga aquest curs. Tenen tanta fe en les seves possibilitats que, tot i que els rivals s'avancin al marcador, ells i tothom saben que acabaran guanyant. Sis vegades aquesta temporada han començat perdent i han acabat guanyant. El Barça és conscient que el Madrid deixarà escapar molts pocs punts en els 18 partits que queden i, amb 7 punts menys, el marge d'error blaugrana es va esgotar al Madrigal.
7. La pressió sobre els àrbitres
El fet que Pepe no hagi sigut sancionat després de trepitjar la mà de Messi -una acció que va donar la volta al món- demostra la por que hi ha a la Federació Espanyola i als Comitès de Competició amb el Madrid. Altres vegades havien decidit actuar d'ofici -poques, això sí-, però aquest cop Alfredo Flórez se'n va inhibir. En canvi, el Madrid sí que ha aconseguit pressionar el Comitè d'Àrbitres perquè Teixeira Vitienes no els xiuli més aquest curs, després del suposat robatori al Camp Nou. Aquest és un fet amb què el Barça sap que també haurà de lluitar i, tot i que la consigna oficial del club és no queixar-se dels arbitratges en cap cas, Guardiola i els seus jugadors saben que si hi ha un penal dubtós a favor seu, difícilment els el xiularan, com ja ha passat diversos cops fins ara, i passarà més fins al final.
