Publicitat
Publicitat

PRIMERA DIVISIÓ

L'Espanyol empata al temps afegit davant el Betis en un partit boig al final

Pandiani surt al rescat d'un punt

Altre cop Pandiani i altra vegada en l'últim sospir del partit, quan semblava que el Betis s'enduria un triomf que no havia merescut. Amb un obús creuat, directe a l'escaire, l'uruguaià va neutralitzar al minut 92 el gol que deu minuts abans havia marcat el local Rubén Castro, de cap, cosa que va permetre a l'Espanyol sumar un punt que el manté en la sisena posició i tancar places europees.

El Betis mai va ser millor que un Espanyol que va acabar competint bé malgrat trobar a faltar algun nom clau en la seva alineació. Un Espanyol que, ahir, obligat per l'exigència d'haver de jugar tres partits en sis dies, va canviar l'elaboració delicada de Verdú per l'arribada d'Albín i va transformar la mobilitat i l'associació interior per un joc molt més profund i directe.

El calendari va obligar Mauricio Pochettino a repartir esforços i fer rotacions. En va fer tantes (sis noms nous respecte al partit de dilluns contra el Racing) que, en la primera meitat, l'equip va semblar desorientat, fred, sense guió. La baixa de Verdú, sancionat, i la de Sergio García, lesionat, va transformar l'Espanyol en un equip molt més vertical, dividit en dos blocs -el defensiu i l'ofensiu- molt distanciats l'un de l'altre.

Sense el joc combinatiu del duo Verdú-Sergio García, sense punt d'ancoratge, el mig del camp no va ser zona de construcció sinó una senzilla estació de pas. En lloc del moviment d'aproximació cap al doble pivot que fa Verdú a la mitja punta, Albín (poc rodat després de la doble lesió) va explotar el seu paper de segon davanter, darrere d'un Álvaro molt profund però poc assistit. Baena i Romaric van abusar del joc en llarg, temptats per una defensa andalusa sempre molt avançada. Coutinho, entre línies, va demanar totes les pilotes però el brasiler, potser cansat de l'esforç de fa tres dies contra el Racing, va ser poc precís en les conduccions, exagerat en els xuts.

El Betis no proposava gaire més. Jefferson Montero, des de l'esquerra, exprimia la seva verticalitat, auxiliat per la feina de Molina i Rubén Castro, però la defensa periquita, la línia que va patir menys canvis respecte a la jornada anterior, va estar sempre molt sòlida, fet que va permetre a Kiko Casilla viure molt tranquil durant gairebé tot el matx.

Intuint com evolucionaria el partit, Pochettino va gestionar els canvis per mirar de trencar l'empat guanyant consistència al mig del camp i poder rematador. Però mentre movia fitxa, un cop de cap de Rubén Castro al segon pal després d'una centrada de Pereira va colpejar l'Espanyol. Els blanc-i-blaus, contra les cordes, van abocar-se a l'atac. Dídac va fallar davant Fabricio i va ser Pandiani, àgil carregant la cama dins l'àrea, qui va fer justícia amb l'1-1 al temps afegit.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT