Publicitat
Publicitat

DUES MIRADES DEL PARTIT DE SAN MAMÉS

Partit solemne en blanc i negre

Partit èpic, memorable, com els d'abans. El Barça va guanyar pels pèls un duel antic, molt igualat, d'una altra època. Gairebé l'hauríem pogut veure en blanc i negre. Un partit físic, en un camp de patates, un ambient tens i un rival que semblava que s'hi jugava la vida. Als pocs minuts ja vam veure que no era un dia per a jugades sofisticades ni per a triangulacions de somni. El gran Barça de laboratori del segle XXI va haver de tornar a ser durant noranta minuts un club del segle XX. I a aquest duel excepcional li esperava un gran esdeveniment: el primer gol d'Abidal. El gran lateral francès va empènyer per fi la pilota al fons del xarxa després de tants anys com a professional, i podrà explicar als seus néts que ho va fer en el lloc i el dia més oportuns. Era la millor manera de perdre la virginitat.

Però el Barça havia topat els minuts abans contra una realitat: l'Athletic és un dels pocs equips del món que és capaç de jugar contra el Barça sense renunciar al seu estil. Contra el Barça ha claudicat tothom: han claudicat el Manchester United, l'Inter, el Bayern, el Reial Madrid. Però a San Mamés la rendició és un concepte desconegut. Una vegada més, l'Ahtletic va ser ell mateix. És tanta la força identitària d'aquest club que per moments va acabar imposant el seu estil davant del millor equip del món. L'Athletic és un club centenari, amb una raó de ser profunda, ètnica. Poca broma amb aquest club i poca broma amb aquest camp quan arriben partits com els d'ahir. Quan la Catedral es vesteix de gala, apareixen els càntics, les txapeles i les ikurriñes i tot agafa un aire místic. En dies solemnes com els d'ahir, la samarreta i l'escut de l'Athletic tenen tanta força que ja no n'hi ha prou amb el joc d'orfebreria. Cal alguna cosa més.

El partit es va anar decantant a poc a poc a favor del Barça a mesura que els locals van anar perdent la condició física. Mentre li va durar la benzina, l'equip de Joaquín Caparrós va plantar cara. Sense energia, i amb l'entrada d'Iniesta, el Barça es va recuperar, va tornar a ser ell mateix i el gol d'Abidal el va desfer.

A l'Athletic encara li quedava un últim cop d'orgull, un recordatori del que és aquest club i la seva gent. Pep Guardiola va cometre l'error de treure Xavi amb el 0 a 1 i un gol de Fernando Llorente va convertir els últims cinc minuts en un infern, amb el Barça tancat i demanant l'hora. L'Athletic havia perdut, però no s'havia rendit. El públic de San Mamés, indiferent a la derrota, agraïa dempeus al seu equip haver estat una vegada més fidel al seu estil amb uns crits ensordidors. Pell de gallina.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT