Radiografia d’una mala nit

BarcelonaFins i tot en calent Luis Enrique tenia clar el diagnòstic després del 3-2 al Parc dels Prínceps: “El PSG ha aprofitat els nostres errors per guanyar el partit”. El tècnic, però, no va voler entrar a fons en les accions mal executades dels seus jugadors perquè preferia “tornar a mirar el partit i valorar-lo amb calma”, per veure si van ser “per errors a l’hora de prendre la decisió o per falta d’opcions en fer la passada”. Els protagonistes, autocrítics, van fer el mateix discurs. Un dia més tard de la primera derrota oficial del Barça, l’ARA intenta respondre a aquest dilema de l’asturià amb opinions d’exjugadors i tècnics.

L’1-0 de David Luiz

Una falta lateral que Alba no tapa i el brasiler s’avança a Mascherano

Els centímetres del PSG, poderós en l’estratègia i el joc aeri, van penalitzar molt el Barça dimarts. Sobretot a l’inici d’un duel marcat per les concessions de faltes laterals i córners al conjunt parisenc. En una d’aquestes faltes laterals, des de l’esquerra i després d’unes mans d’Alves, la rosca de Lucas Moura amb la cama dreta va superar Jordi Alba, l’encarregat d’interceptar la pilota curta, i el cuir va caure als peus de David Luiz, que va guanyar la partida a Javier Mascherano a dins de l’àrea petita. “L’acció de David Luiz és bona, però també és evident que la jugada està mal defensada pel Barça. Tant per Mascherano com per la resta de jugadors”, analitza l’excentral Miquel Àngel Nadal. “Per darrere de Luiz entra un jugador en solitari”, afegeix per evidenciar la “feblesa” defensiva blaugrana en un espai tan perillós. No s’és contundent en el marcatge i en un moment s’acaba generant “un un contra un dins de l’àrea”.

El 2-1 de Verratti

Ni Rakitic ni Ter Stegen encerten a cobrir el segon pal en un córner

Malgrat la vulnerabilitat mostrada en la primera acció clau del matx, el Barça va aconseguir reaccionar amb rapidesa al primer cop parisenc. Però va encaixar un segon gol a pilota aturada poc després que va deixar-lo molt tocat. Marco Verratti va rematar a plaer un córner llarg, al segon pal, sense que Ivan Rakitic, l’home que protegia la zona, ni Marc-André ter Stegen poguessin evitar-ho. “El porter no està encertat en la sortida -admet Pello Artola, porter del Barça entre els anys 75 i 84-, però va ser una cosa més general, no vaig veure bé el Barça en cap moment. Diversos jugadors van estar malament, titubejants. A París és l’únic dia que vaig veure un Barça nerviós en defensa, i aquella jugada és un reflex de la inseguretat de tot el partit”. El basc posa l’exemple de l’1-0 de David Luiz, en què “l’equip es mira la pilota i ningú va a ajudar Mascherano” i suggereix que potser hi havia un “excés de preocupació pel fet d’haver d’enfrontar-se a un equip amb tant de nom” i que això “va generar dubtes”.

El 3-1 de Matuidi

El francès s’avança a Alves en una centrada franca de Van der Wiel

El PSG toca i toca la pilota i orienta el joc a la banda dreta, on es forma un tres contra tres. Jérémy Mathieu surt de la seva posició per seguir Javier Pastore, i Jordi Alba es frena, prop d’ell, malgrat les instruccions del francès perquè s’obrís. Gregory van der Wiel rep la pilota i aprofundeix a la banda dreta, defensat de lluny pel lateral català, per fer una centrada sense oposició que passa entre Mascherano i Ter Stegen i acaba rematada per Blaise Matuidi al segon pal, anticipant-se a Alves. “Una pilota centrada per baix no la poden rematar al segon pal”, explica l’exlateral Delfí Geli, que considera que és una jugada d’encert atacant però “mal defensada pel Barça”, ja que la defensa està “descol·locada”. Més enllà dels dos laterals, que estan passius en l’acció del PSG, Geli assenyala Mathieu com un altre dels que no cobreixen bé l’acció. “No hi és”, apunta, i puntualitza: “No hi ha ningú al primer pal per rebutjar la pilota”.

Pèrdues de pilota

El Barça no va estar precís en la primera línia de construcció

“El primer i el segon gol vénen després de pèrdues d’Alves i Alba”, explica Àngel Pichi Alonso. Després de Neymar, els dos laterals van ser els jugadors que més pilotes van perdre, molts cops en intentar fer una conducció. ¿Error individual o error col·lectiu per no oferir alternatives de passada? L’exjugador i ara analista ho té clar: “Hi va haver molts errors individuals”. En el cas del primer gol, Alves recupera la pilota i, en trobar-se tot sol davant dos contraris, sense passades fàcils, busca l’un contra un, a pocs metres de la frontal de Ter Stegen. La pilota acaba en pèrdua i falta del brasiler, que derivaria després en el primer gol del PSG. “No pots driblar, no pots assumir el risc”, sentencia Alonso, i afegeix: “Quan hi ha una situació de massa risc, com en el gol, puntada cap amunt”.

El fet de jugar sense Gerard Piqué, i fer-ho amb dos centrals correctors com Mascherano i Mathieu, va complicar la sortida de pilota del Barça, en la qual Sergio Busquets va cometre més errors dels habituals en la primera fase de construcció. El Barça, empès per la pressió del rival i l’orientació que donava el PSG al joc blaugrana, va optar per sortir-ne amb Alves i Alba. “Com més sortida pel centre tinguis, menys hauran de treure la pilota els laterals”, detalla.

Pastore i la pressió

El PSG va superar amb comoditat la línia de pressió del Barça

Als minuts finals, Sergio Busquets va anar a pressionar la sortida de pilota del PSG, que jugava còmodament entre els centrals. El migcentre català era l’home més avançat, però els companys no el seguien en la pressió fins dos o tres segons després. Quan hi van anar, tard i de manera descoordinada, el PSG va superar la pressió blaugrana i va trobar un espai molt ampli a la medul·lar, sense oposició, amb Andrés Iniesta intentant protegir l’espai que deixava orfe el de Badia. “No em preocupa”, explica Gerard López, que considera que “va ser més mèrit del PSG que mala pressió del Barça”, i assenyala tres jugadors com a clau en el treball dels parisencs. “El PSG va tenir prou qualitat i tranquil·litat per superar els blaugranes, sobretot pel joc de Verratti i Motta”. A la segona part va emergir una nova figura. “Pastore va ser l’home clau, va aguantar la pilota per permetre que l’equip sortís”, explica Gerard, que admet que la pressió requereix “la connexió entre línies” i una “punta d’intensitat” que no es va veure al Parc dels Prínceps.