Enviat especial a BilbaoMi ribilla no és San Mamés, però se li assembla. El públic no surt a rematar els còrners, però fa la sensació que ho podria fer. Anima, pressiona i, sobretot, fa que els seus jugadors se sentin a casa, que és com rendeixen millor. El Regal Barça no hauria trobat cap escenari millor per sumar la seva tretzena Lliga ACB i començar a marcar diferències en un palmarès en el qual el segon classificat, el Reial Madrid, és a cinc campionats de distància. Un abisme.
En defensa, el Bizkaia Bilbao Basket va sortir com al segon partit i a la primera pilota interior Erazem Lorbek es va veure envoltat per tres jugadors. Res que el Regal Barça no s'esperés. La diferència es va veure en atac, en què el conjunt basc va anar anotant amb molta més continuïtat que en els dos primers partits. Àlex Mumbrú va tancar el primer quart amb 9 punts i el seu equip, amb un avantatge de set (19-12).
El Regal Barça va fallar els seus primers deu triples i això va condicionar tot el joc. Sense amenaça exterior, la defensa del conjunt local es va enfortir. Si només tens un foc per apagar, l'extinció sempre és més senzilla.
Xavi Pascual va intentar solucionar el problema, que empetitia el seu joc i limitava les seves opcions, situant quatre tiradors en pista al mateix temps: Lakovic, Navarro, Ingles i Morris, però els efectes de la mesura no van ser immediats, i el Regal Barça va patir sequeres alarmants a l'hora d'anotar. L'equip blaugrana buscava calmar la set amb punts, però quan feia un bon moviment s'adonava que tot just era un miratge, una il·lusió òptica que no el conduïa enlloc.
La defensa i una lleugera millora en el rebot van mantenir el Regal Barça a dins del partit, tot i que amb uns registres més propis d'un partit d'handbol que no pas d'un de bàsquet: 30 punts al descans.
El rival, a cop de ronyó
La posada en escena del Regal Barça va ser molt diferent al tercer quart, quan en tres minuts va sumar un parcial d'1 a 11 per agafar un avantatge de deu punts (31-41). Joan Carles Navarro va començar a ser feliç, i quan ell somriu també ho fa el joc del conjunt blaugrana, que s'equilibra i esdevé demolidor.
Però és així, ferit i contra les cordes, com el Bizkaia Bilbao Basket juga millor a bàsquet. No és el mateix jugar per guanyar que per no perdre, i pocs equips interpreten millor aquesta situació límit. Com un ciclista qualsevol, el conjunt de Fotis Katsikaris se sent còmode atacant des del darrere i protagonitzant les gestes més grans quan menys oxigen li queda. Parcial de 8 a 0 i el partit, a tornar a jugar-se (39-41). La situació encara es va repetir una vegada més: el Regal Barça va prémer l'accelerador (41-48) i el Bizkaia Bilbao Basket va reaccionar (47-48).
A diferència dels dos primers partits de la final, en què el conjunt que entrena Fotis Katsikaris va arribar als últims minuts sense opció i les seves insinuacions de remuntada van ser més vistoses que reals, ahir a la nit el Bizkaia Bilbao Basket va saber aprofitar els minuts en què el Regal Barça va jugar sense Joan Carles Navarro ni Alan Anderson per encarar els últims instants amb el triomf a l'abast de la mà.
Però el conjunt local no tenia en compte que al davant hi havia un equip preparat per patir i, sobretot, més acostumat a jugar partits igualats. La defensa del Barça, que va deixar sense anotar el Bizkaia Bilbao Basket en els últims tres minuts, va ser, una vegada més, clau per guanyar el vuitè partit seguit de play-off i, amb ell, la seva tretzena Lliga.
