Esports 05/05/2011

Reial Vergonya CF

i
Xavier Bosch
2 min
Florentino Pérez, al costat de Sandro Rosell a la llotja del Camp Nou aquest dimarts.

Barça-Madrid, balanç esportiu molt positiu. La Lliga per a nosaltres, la Copa per a ells i la classificació per a Wembley a la butxaca. Res a dir del futbol garrepa -i a estones massa dur- del Madrid en aquesta tetralogia del malson. Ja s'ho faran, era la seva estratègia, la seva imatge, i si trien jugar amb la tàctica del Lech Poznan ja serà el seu president d'honor, Alfredo Di Stéfano, qui ho criticarà.

Fora de la gespa, l'actitud de l'últim mes ha estat molt pitjor. Els palmeros del Florentino, els de dins i els de l'entorn, han jugat amb armes perilloses. Dopatge, compra de partits, àrbitres a sou, Villarato, Unicef, favors de la UEFA, rodes de premsa, els rampells de Mourinho (reclòs ahir al seu Hotel Fawlty particular) i la poca traça d'un Karanka convertit en un ninot de ventrilòquia. Totes aquestes acusacions i maledicències, però, no són tan salvatges com una sola acció que, al meu entendre, embruta el bon nom i la història d'un gran club. El que no s'havia vist mai, el més greu i la pàgina més vergonyosa de la història del Reial Madrid ha estat la denúncia davant de la UEFA de sis jugadors del Barça per intentar que no poguessin jugar el partit de tornada.

El motiu pel qual denunciaven Busquets, Pedro, Alves i companyia era que havien fet comèdia al partit d'anada i que, per tant, havien estat contraris als valors del respecte i l'esportivitat. D'entrada, la denúncia ja era ridícula perquè, qui la feia, en aquell mateix partit del Bernabéu tenia jugadors com Pepe, que havia estat expulsat amb vermella directa, i Marcelo, que va tenir sort que l'àrbitre no va veure la seva doble trepitjada sobre Pedro. Però encara és pitjor veure en quin moment el Madrid interposa aquesta denúncia.

Després del partit no en diu res. Cap queixa de l'actitud dels jugadors de Guardiola. L'endemà tampoc. És, només, a partir del moment en què el Barça porta Mourinho davant de la UEFA per les seves insinuacions d'ajudes i per posar en qüestió la manera com el Barça ha guanyat els títols, que el Madrid decideix respondre i es treu aquest argument de la comèdia massiva sobre la gespa de tants jugadors nostres.

No ho fan en la indignació en calent de final de partit, sinó amb la sang freda dels despatxos tres dies després. No cal dir que la UEFA va desestimar el recurs. No podia fer res més si no volia convertir el seu negoci privat en un joc de delators sense aturador en què, després de cada partit, un equip podria inhabilitar uns quants jugadors de l'equip rival amb arguments de pa sucat amb oli. Tip del Reial Madrid, ja em fa mandra pensar en els propers partits de la Supercopa d'Espanya del mes d'agost.

stats