Publicitat
Publicitat

BÀSQUET

Serge Ibaka: "Tinc 17 germans, però no els conec a tots"

Jugador professional "El meu pare em va dir que ho intentés. He treballat molt per fer realitat el somni" Manresa "Hi vaig trobar un tracte especial"

Serge, com t'estàs trobant en la teva primera experiència a la selecció espanyola?

Molt bé. Des d'un primer moment em van rebre tots de manera molt natural i l'experiència és molt positiva. Tots just acabem de començar aquesta convivència, però és evident que l'ambient és bo.

Arribar a un equip nou, encaixar amb companys que no coneixes, integrar-te en la dinàmica establerta... És difícil?

Mira, això depèn de cada grup. N'hi ha alguns en què costa introduir-t'hi, i fins i tot pots no aconseguir-ho, i d'altres en què no. Aquest és dels senzills, tothom fa molt de temps que hi és i es coneixen a la perfecció. Aquesta selecció és una pinya.

Com portes compartir joc interior amb els germans Gasol?

No em suposa cap problema i estic preparat per jugar allà on l'entrenador pensi que puc ajudar més l'equip. Crec que hi ha moltes combinacions interiors possibles i tots hi sortirem guanyant, n'aprendrem molt.

Tens clar que sou els favorits?

Tinc clar que som dins del grup dels favorits, però això és un esport i posar-nos pressió no ajuda. Estem dins del grup d'equips que han de lluitar per la medalla d'or.

A la República del Congo saben que has de jugar un Eurobàsquet?

Sí, esclar. Abans no tenien ni idea de què feia, però ara sí. Hi ha molta gent que n'està pendent.

Quina imatge en tens tu? Com veus el teu país?

Intento anar-hi sempre que puc i cada vegada les coses van millor. La situació no és la mateixa que quan jo m'hi vaig criar.

Parles sovint amb la teva família?

Tinc 17 germans, però no els conec a tots. Amb alguns hi parlo molt, però n'hi ha que no sé ni qui són...

Quan vas tenir clar que et guanyaries la vida amb el bàsquet?

Des de petit, des que el meu pare em deia que ho intentés. Se'm va posar al cap i he treballat molt per fer realitat el meu somni. No he tingut les coses fàcils, però m'hi he esforçat tant com he pogut. Ara veig que tot ha servit d'alguna cosa...

En tres anys has passat de jugar a la Segona Divisió espanyola a ser titular a la NBA. No t'agafa vertigen?

Tot ha anat molt de pressa i gairebé no he tingut temps ni de pensar en l'evolució. Ara que ho dius, és molt bèstia, sí.

Què et sorprèn de la NBA?

Moltes coses, però sobretot la gent que hi ha als pavellons, el ritme de partits i els viatges. Intento que tot això no em canviï gaire, no oblidar d'on vinc.

Estàs preocupat pel locaut?

Esclar, com tothom. M'interesso per les notícies que tenen a veure amb l'estat de la situació.

Si no hi ha competició, et planteges realment jugar a Manresa?

A veure, això ho voldria matisar. Jo vaig dir que, si no hi havia lliga i n'hi havia la possibilitat, m'agradaria. Més val jugar que estar aturat, però sóc realista...

Què hi vas trobar per tenir-li tanta estima?

Un tracte especial, una manera de fer les coses... Jo m'hi vaig sentir molt còmode. Amb el Jaume Ponsarnau vaig aprendre moltes coses. Sempre tenia un detall a corregir, una manera diferent de fer les coses per treure'n més profit.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT