Publicitat
Publicitat

Opinió

Solidaris dins d'un Ferrari

L'Índia ja té un Gran Premi de F-1 a la seva història. Més enllà de la victòria de l'implacable Vettel, o dels resultats d'Alonso i Alguersuari, ara cal analitzar el pòsit que haurà deixat aquesta cursa en aquest país tan singular.

La imatge exterior que se n'ha desprès és la d'una organització molt per sobre de la demostrada institucionalment als Jocs de la Commonwealth, disputats l'any passat, i que van generar una impressió molt fluixa a tot el món. Han superat, i amb nota, una feina que no era pas fàcil.

El govern d'aquesta nació volia recaptar uns aranzels molt alts per les importacions temporals que tot el col·lectiu de la F-1 havia de fer amb l'anar i venir duaner de tot el seu material. No se n'han sortit, i per això les autoritats locals van girar l'esquena a l'esdeveniment.

A banda de les reflexions ètiques que calen davant d'aquesta exhibició en un lloc amb tanta pobresa, no hem de perdre de vista que ni una rupia de les invertides al circuit de Buddh ha sortit de fons públics, ja que el grup inversor Jaypee, totalment privat, és el que ha assumit el risc i la despesa. Potser per això no van convidar ni el ministre d'Esports, fet que ha demostrat que es pot fer una cursa sense polítics al podi. I, sobretot, sense diners públics.

Més de sis-cents milions d'espectadors a tot el món, noranta mil aficionats a les graderies i les aportacions de moltes corporacions locals que no han deixat passar aquesta plataforma mediàtica per donar-se a conèixer globalment donen sentit a la creació d'una cursa cridada a ser un dels referents del campionat. Però, sobretot, l'impuls que el pas de la F-1 per l'estat d'Uttar Pradesh ha significat per a la regió és el més important. Aquests dies alguns dels seus habitants han guanyat més diners dels que acostumen a guanyar en tot un any.

Alonso dijous va anar a visitar un hospital per a malalts de la poliomielitis com a ambaixador de l'Unicef. Ho va fer conduint un Maserati. Sí que és veritat que l'Índia, com diu el tòpic, és un país de contrastos, sí.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT