D’uns anys ençà, i no tan sols gràcies a la durada de les nostrades fases d’ascens, no hi ha mesos erms en el futbol, habitualment ubicats al voltant del solstici estival. Fins al 2008 va sobreviure el consol de la Copa Intertoto, ara engolit per apassionants eliminatòries de qualificació. No, no hi ha ironia: mentre els futbolistes més ben pagats del món esgoten les vacances o persegueixen aixecar la copa Jules Rimet, sis discrets campions nacionals ja han obert el camí cap a Berlín. Aspiren a passar una ronda o a mesurar-se amb equips de prestigi en l’última etapa abans de la fase de grups. Fa un any ho van aconseguir el Ludogorets de Razgrad, una ciutat del nord-est de Bulgària amb tants habitants com Olot, o el Shakhter de Karaganda, a l’estepa del Kazakhstan, llar de la minoria ètnica germànica que havia migrat a Rússia al segle XVIII i de la qual Stalin va ordenar la deportació massiva després de la invasió nazi de la URSS el 1941. Com tots els clubs de futbol del planeta, els 6 primers contendents de la nova Champions atresoren anècdotes, històries, lligams amb la comunitat a qui representen.
Segurament, l’equip que rebrà una atenció especial és el Lincoln FC, el primer equip de Gibraltar que juga la màxima competició europea un cop la majoria de països membres de la UEFA van ignorar les pressions espanyoles per admetre dins de l’organització el futbol llanito. El Lincoln, fundat el 1976 a partir d’un equip amateur integrat per policies, domina el futbol local: ha guanyat la Premier del Penyal, ara formada per 8 equips, les últimes 14 temporades, i té l’estructura de futbol formatiu més desenvolupada del país. Així, l’onze dels Red Impsel formen, en la seva pràctica totalitat, jugadors del planter com Roy Chipolina, capità i autor del primer gol de la selecció gibraltarenya en l’era oficial. I entre el suport que rebran, encara que sigui a distància, s’hi pot comptar el de la penya barcelonina Catalan Bay. El grup pren el nom de la vila de l’est del Penyal on es van instal·lar 350 soldats catalans que, al servei de l’exèrcit de Carles d’Àustria, van defensar el territori dels atacs borbònics a la Guerra de Successió, el 1704. Estan documentats els cognoms catalans dels soldats i els orígens dels propietaris dels vaixells amb què van arribar a Gibraltar: Barcelona, Arenys de Mar, Cubelles, Mataró i Sant Feliu de Guíxols. El 1904, a port també es va establir l’HB Tórshavn de les illes Fèroe, primer rival europeu del Lincoln; les sigles HB corresponen a Havnar Bóltfelag (club de pilota del port).
L’antiguitat dels feroesos contrasta amb la minsa trajectòria dels clubs de l’est europeu que competeixen en aquesta prèvia. El Banants armeni va néixer al mateix temps que la independència a Abovyan, una ciutat satèl·lit 16 quilòmetres al nord d’Erevan que duu, des dels anys de Khrúixov, el cognom del considerat pare de la literatura armènia moderna. El Banants va guanyar la primera Copa d’Armènia post-soviètica, l’any 1992, abans de passar per dues fusions i pel desplaçament a la capital, on juga en un estadi finançat en part per programes de desenvolupament de la FIFA. Coincideix que el duel de dimarts passat contra el Santa Coloma hauria pogut celebrar-se a l’Estadi Nacional d’Andorra, la remodelació de l’antic camp del Consell patrocinada per la UEFA. La nova llar del futbol principatí, però, no s’estrena fins al setembre, i el clàssic Comunal va ser l’escenari del primer triomf d’un equip del país a la Champions (1-0). No seria, però, la primera classificació d’un conjunt andorrà; el 2009, el Sant Julià va eliminar el Tre Fiori santmarinès als penals, després de dos empats. El vigent campió serenissimo és el La Fiorita, de Montegiardino, el més petit dels nou castelli que formen la República. El seu rival, el Levadia estonià, s’anomena com la firma metal·lúrgica que va apadrinar l’equip de l’àmpliament russòfona Maardu, a la perifèria est de Tallinn, abans de traslladar-lo a la capital per una fusió. El casc antic de l’antiga Reval és bell, però la qualificació de qualsevol dels 6 clubs descrits a pròximes rondes reivindicarà, amb igual força, històries i somnis mínims que el futbol amaga als racons del món.
