L' Espanyol va passar deu anys cavalcant sobre les botes d'un nano de Santa Coloma, l'home d'aquesta terra que més gols ha marcat. Però Raúl, com els artistes a qui la fama encalça sense voler, mai es va sentir còmode en el seu paper de Tamudo. Davanter insaciable, capità impassible al qual els silencis i altres rebequeries van passar factura, va rebre l'estocada definitiva i inesperada d'un dels seus amics de calça curta, enemic de xandall. Qui pot acabar amb un mite si no un altre? Però els herois, com a la Grècia clàssica, reneixen. El 23, amb tres números menys al dorsal, s'ha tret pes. A Donosti no és un ídol, és un bon davanter, i els gols, el termòmetre de la felicitat. Avui, retrobaments i comptes pendents a Cornellà, l'únic camp que la història li va vedar.
