Tot costa molt. És una de les frases més repetides de Guardiola. Però entre que els resultats s'entossudeixen a desmentir-lo i que, al capdavall, la memòria és resultadista, la salmòdia del Pep el fa quedar com un home que, de tan exageradament prudent, sembla una paròdia de la cautela. Però té raó. El partit de Praga, per exemple, va tenir uns vint primers minuts molt complicats.
Som dijous, i de dimarts només en recordem els tres gols de Messi, el rècord de Valdés i, a tot estirar, l'absurda targeta groga d'Alves. Però al minut 3, Victor Valdés ja havia hagut de sortir dues vegades als peus de davanters que havien guanyat l'esquena a la defensa. El Víctor encara va salvar l'equip de l'1 a 0 amb un un contra un sublim i, aleshores, al minut 21 va aparèixer Thiago Alcántara, robant una pilota en zona de perill i, amb una passada perfecta, regalant el gol mastegat a Messi. El penal, el gol i l'expulsió van donar els tres punts i la tranquil·litat al Barça. La clau, una vegada més, Thiago.
Si Josep Guardiola pot prescindir de Xavi Hernández i Andrés Iniesta, i tenir-los tots dos asseguts a la banqueta durant dos partits sencers, és perquè Thiago li ha demostrat que pot confiar en les seves prestacions. Totes les setmanes que hem hagut de passar sense Cesc Fàbregas hem tingut Thiago, que ha sabut crear espais, moure's entre línies i donar passades en profunditat. Si no ha trepitjat tant l'àrea, que també és una de les seves virtuts, ha estat més per recomanació tècnica que no per falta de ganes. La seva progressió, en menys d'un any, ha estat tan gran que l'antiga comparació amb Iván de la Peña ja li ha quedat petita. Thiago no només ha après a no perdre boles arriscades sinó que ha demostrat que, defensivament, també és un gran recuperador i que fins i tot va bé en el joc aeri, malgrat ser un tap de bassa.
Tècnicament és, després de Messi, el talent més gran que hi ha a la plantilla, però ha sabut entendre -i no deu haver estat fàcil- que no ho ha de voler demostrar en cada jugada. Era molt important, per ser un jugador útil per al millor Barça, que no volgués guanyar la Pilota d'Or cada vegada que iniciava una acció. Les genialitats i les floritures les sap fer igual, però les sap dosificar. A Thiago li convenia algú com Guardiola, que el convencés que l'equip necessitava la passada fàcil, ràpida i forta per donar velocitat de pilota i esquinçar les estratègies rivals. Des del primer moment, a l'hora de sortir a fitxar, el mister va insistir a Zubizarreta i Bartomeu que volia Cesc però que també necessitava Thiago. Mai no va ser o l'un o l'altre. Els volia tots dos. També en això, chapeau!
