Esports 28/04/2012

Tito, la mà dreta i part de l'esquerra del Pep

Albert Solé
4 min
MOLTA COMPLICITAT  Francesc Vilanova i Josep Guardiola es van conèixer el 1984 a La Masia. El camí els va tornar a reunir al Barça.

La decisió d'Andoni Zubizarreta d'apostar per Tito Vilanova com a substitut de Pep Guardiola és obvi que és una clara aposta per la continuïtat. Si han treballat cinc anys plegats entre el filial i el primer equip és perquè són bons amics i perquè tots dos han mamat la mateixa filosofia futbolística a La Masia. Però Guardiola i ell no han fet el mateix recorregut per arribar al mateix lloc. El camí de Tito ha sigut molt menys glamurós com a jugador, sempre amb equips modestos, i fent més voltes com a tècnic, cosa que el fa ser diferent. Amb uns altres fonaments, el que molts anomenen la mà dreta de Guardiola, i part de l'esquerra, aquests quatre anys, no serà una rèplica calcada al seu amic.

La impaciència dels 20 anysVa exigir pujar ràpidament al primer equip i ara se'n penedeix

Tito Vilanova (Bellcaire d'Empordà, 1969) va començar a jugar a futbol als infantils de la UE Figueres fins al 1984, quan el va fitxar el Barça i es va traslladar a viure a La Masia, on va néixer una estreta amistat amb bona part de l' staff tècnic actual: Jordi Roura, Aureli Altimira i, esclar, Pep Guardiola. Al futbol base blaugrana hi va estar fins al 1990, quan va tornar cedit al Figueres que entrenava Jorge d'Alessandro a Segona A. Martí Perarnau explica en el seu blog amb declaracions pel mateix Vilanova: "Quan em va tocar renovar com a jugador del filial, vaig dir a Charlie i a Cruyff que només volia estar dos anys al Barça B. Tenia 21 anys i els vaig dir que si no pujava al primer equip en dues temporades, me n'anava. Amb el pas dels anys, he vist que em vaig equivocar".

Una retirada precipitadaUna dècada per equips modestos que acaba abans d'hora a la Grama

Al principi Guardiola, sense experiència a les banquetes, es va guanyar el respecte pel que havia sigut com a jugador, però Tito no té aquest valor afegit. Després d'estar a punt de pujar a Primera amb el Figueres, va passar tres temporades a la màxima categoria amb el Celta, sense gaire èxit. Llavors va tornar a Segona amb el Badajoz, el Mallorca, el Lleida i l'Elx, i amb 32 anys va fer un altre pas enrere, fitxant per la Grama de Segona B el 2001. "No va venir a fer l'últim atracament, tot al contrari, era com el segon entrenador de Ferran Manresa sobre la gespa, i molt sovint es posava l'equip a l'esquena", explica l'excap de premsa de la Grama, Josep Maria Alemany. La seva etapa a l'equip colomenc va ser curta, ja que una lesió el va obligar a retirar-se abans d'hora. El desembre del 2001 va decidir penjar les botes i començar una nova etapa a les banquetes.

Entrenant MessiVa passar d'entrenar cracs a dirigir el Palafrugell a Tercera

No havia passat ni una setmana de la seva retirada que Tito Vilanova va tornar al Barça per ser l'ajudant d'Albert Benaiges al cadet B, on jugaven Messi, Piqué i Cesc, tota la segona volta. L'any següent Benaiges va pujar al juvenil B i ell es va quedar sol al cadet B (2002/03), ja sense les futures estrelles a l'equip. El 2003, però, Joan Laporta i Sandro Rosell guanyen les eleccions al Barça, canvien tot el futbol base i no compten amb Tito. Després d'uns mesos sense feina va aparèixer l'oferta del Palafrugell de Tercera Divisió, que acabava de fer fora Robert Vila. "Domènech Torrent [de l'equip tècnic del Barça actual] havia sigut entrenador del Palafrugell durant quatre anys i era el meu assessor, i quan vam buscar entrenador, me'l va recomanar", explica l'expresident del Palafrugell Erundino Álvarez. Però Tito Vilanova no va poder evitar el descens.

"Jo vull ser entrenador"A Figueres aprèn a ser director esportiu, tot i que no volia

Quan l'Espanyol fitxa el director esportiu del Figueres, Albert Valentín, el 2004, el president del club, Pere Aguado, aposta per Tito Vilanova, que era familiar del principal patrocinador del club figuerenc, a Segona B. "Quan li proposem ens diu que si fos per ser entrenador hauria vingut corrents, i ens va dir que no sabia fer de director esportiu, però el vam convèncer", explica Aguado. Albert Valentín -actual coordinador del futbol formatiu i professional del Barça- li va fer un curs accelerat durant unes setmanes. Amb Josep Maria Gonzalbo a la banqueta van fer una bona primera volta, però en la segona es van desinflar i van acabar salvant-se en la promoció de descens. La bona feina feta per Tito, però, no va passar desapercebuda.

Deixa 'plantat' el TerrassaEl fitxen en una àrea de servei i se'n va quan n'havia de ser el tècnic

El 2005 el Terrassa havia baixat de Segona A i va fer un projecte per tornar ràpidament al futbol professional: va encarregar a Tito Vilanova que construís un bon equip per pujar. "Encara recordo el dia que li vaig proposar. Vam quedar a l'àrea de servei de Bellaterra i em va dir que sí", explica Jaume Arnau, president del Terrassa d'aquella època, que recorda que era molt bon director esportiu, tot i que no es van classificar per al play-off , però que de les converses amb ell es va adonar que en sabia moltíssim de futbol. Al final de la segona temporada (06/07) li va proposar que fos l'entrenador l'any següent. Tito Vilanova ho va acceptar, va firmar un precontracte i una setmana abans de la presentació com a nou entrenador del Terrassa li va trucar el seu amic de la infància Pep Guardiola perquè l'acompanyés al Barça B com a segon entrenador. "Ho vaig entendre i no va haver-hi cap problema, tot i que em va semblar un error garrafal, llavors". I la resta de la història ja és prou coneguda.

stats