Toni Freixa tenia un ídol d’infantesa: Johan Cruyff. En canvi, per unes paraules seves, pràcticament quan s’estrenava de portaveu de la junta de Rosell, el Johan va tornar el pin de president d’honor a les oficines. Toni Freixa treballava al despatx d’Alejandro Echevarría, però l’excunyat de Laporta li va posar una demanda, alguns anys i molts mal rotllos després, per unes desavinences en la facturació. Toni Freixa entra al club amb Laporta i, anys més tard, s’acaben donant cops de colze a la plaça Francesc Macià quan es topen davant del Sandor.
Toni Freixa entra com a secretari de la junta el 2003, però, curiosament, ni era directiu, ni avalava. Això sí, amb un estatus fet a mida gràcies a la seva amistat amb Echevarría anava a la llotja i a les reunions de junta per poder-ne redactar l’acta. Toni Freixa va conèixer Rosell en la presentació de la candidatura de Laporta 2003, però poc més d’un any després el Sandro ja li havia deixat un despatx al mateix edifici de Déu i Mata on vivia la família Rosell. Toni Freixa va tornar, ja com a directiu, amb el Sandro el 2010 després d’uns anys de tertulià en què defensava, amb vehemència, les demandes del soci Vicenç Pla contra la junta de Laporta o la moció de censura promoguda per Oriol Giralt. Altre cop al club, com a portaveu del Barça, sorprenia veure’l a la llotja de Saint Denis celebrant amb Casillas, i amb entusiasme, que Espanya es classifiqués per jugar el Mundial del Brasil.
Ara que ja fa onze anys que el coneixem, sabem que no és un personatge pla. És un home rebel, com el seu cabell. Un advocat de corbates clares però de nus gros. Tot plegat ple d’arestes, enrevessat. La topada amb Bartomeu va arribar els primers dies. El nou president va canviar la comunicació del club retirant-lo del càrrec de portaveu. Per compensar, el va nomenar president de la comissió de disciplina (i es va obrir una batalla amb l’altre directiu advocat, Eduard Coll). A més, Bartomeu -ja a finals de gener- va rescindir el contracte amb Àngel Segarra com a assessor fiscal del club. No era només pel bunyol en els consells fiscals per al fitxatge de Neymar, sinó perquè Segarra De Figarolas compartien despatx d’advocats amb Toni Freixa, a la Diagonal. Se saltava, doncs, el codi ètic que havia firmat com a directiu: els seus companys de despatx facturaven al Barça.
¿Per tot això li va perdre la confiança Bartomeu? I per anar per lliure a reunir-se amb els directius demandats en l’acció de responsabilitat, i per criticar Zubizarreta fora de la junta, i perquè va intuir que piava massa a la premsa i perquè s’ensumen que, des de dins, prepara alguna candidatura per al 2016. La desconfiança té un inventari tan llarg que, per coherència, el retira de la comissió de disciplina i del càrrec de secretari de la junta. I, malgrat tot, Freixa no se’n va a casa. A l’inici de l’última junta ja va advertir als seus companys que ell no pensava moure’s d’allà. I així serà. Tenim la sensació que amb ell sempre és un punt i seguit. Sempre torna a aparèixer, com aquell secundari de novel·la que sap jugar a totes les bandes fins que, de tan hàbil com és, acaba atrapat en la seva pròpia teranyina.
