Tornar a ser professionals

BarcelonaEls esbufecs dels jugadors i els crits per demanar la pilota ja no ressonen solitaris a la Ciutat Esportiva. Des d’aquest juliol, la veu autoritària i segura de Luis Enrique retrona constantment durant els entrenaments per exigir als seus futbolistes el que vol. El Barça ha recuperat el que es pressuposa inherent a la condició de jugador professional, i que es va perdre durant la temporada passada: l’exigència. L’esforç ha retornat com a premissa innegociable per a un grup que s’havia deixat anar durant els últims mesos.

“Jo sóc el líder”. Aquestes quatre paraules sintetitzen el que és Luis Enrique i el que significa la seva arribada al vestidor del Barça. Les jerarquies tornen a estar clares, el cos tècnic ja no té una relació d’admiració cap als jugadors: l’asturià mana i marca el rumb. La línia entre el futbolista i l’entrenador ja no és difusa, els límits estan clars, tot i que el tècnic sap creuar a vegades a l’altre costat de la frontera i teixir complicitats des de la proximitat. El gest afectuós d’Iniesta després del parlament de l’entrenador en el Trofeu Joan Gamper n’és un exemple. Luis Enrique, abans que tècnic, ha sigut jugador del Barça. I no fa pas molt.

El caràcter de l’asturià va quedar palès en la decisió de cedir Gerard Deulofeu al Sevilla. Després de demanar a l’extrem més implicació en la feina, va arribar a la conclusió que Deulofeu no estava preparat per ajudar el grup. A Luis Enrique no li va tremolar la mà a l’hora d’enviar el davanter cap a Andalusia, encara que això encetés un fugaç debat en l’opinió pública i alhora signifiqués quedar-se sense un dels jugadors més prometedors i desequilibrants de la plantilla. Amb l’asturià s’ha instal·lat la meritocràcia del dia a dia: no serveix el passat sinó únicament el present, el que cadascú es guanya a la Ciutat Esportiva cada dia. I això -que l’entrenador no s’ha cansat de repetir una vegada i una altra- permetrà als joves del filial, sempre que s’ho mereixin, tenir protagonisme durant el curs, i no únicament amb minuts residuals. La plantilla curta que ha confeccionat Andoni Zubizarreta ha de servir perquè el famós ascensor funcioni, i els joves talents com Munir, Samper i Adama puguin treure el cap al Camp Nou repetidament. És la “competència ferotge” que exigeix l’entrenador als seus, i que els joves han d’incentivar i potenciar.

Amb Luis Enrique ha aterrat al Camp Nou un nou staff tècnic, format per assistents molt joves que l’han acompanyat durant les seves experiències a Roma i Vigo. Es tracta d’una nova generació que trenca amb la manera de treballar de Gerardo Martino, però també, en part, amb el camí que havia dissenyat -cada vegada més en l’àmbit teòric- una figura referent a escala mundial com Paco Seirul·lo. El joveníssim Rafel Pol és el nou preparador físic del grup, un deixeble de Seirul·lo que té el repte de mantenir a to tots els jugadors fins al final de la temporada. Pol és un dels molts canvis, una desena en total, que hi ha hagut dins del cos tècnic. El nombrós staff de Martino -que va assumir i relegar a un segon pla els col·laboradors de Tito Vilanova- ha deixat pas als homes de Luis Enrique, que s’ha envoltat de la seva gent de confiança per cohesionar el grup. Robert Moreno, encarregat de l’ scouting, és l’altre home fort del nou staff, al costat de Juan Carlos Unzué, exporter blaugrana, que assumeix ara el rol de segon entrenador, sempre al costat de l’asturià, amb els auriculars posats durant els partits per rebre les indicacions que li arriben des de la part alta de l’estadi, on s’estudien els moviments del propi equip i del rival per tenir una visió completament diferent de la que es veu arran de gespa. Joan Barbarà, que fa el salt del filial al primer equip, i el psicòleg Joaquin Valdés completen el nucli dur que envolta Luis Enrique.

Rodejat dels seus, l’entrenador ha disposat d’una llarga pretemporada, sense gires ni gaires amistosos, per treballar còmodament i intentar transmetre als seus jugadors les seves idees. D’acord amb les directrius fixades per Pol, Luis Enrique ha planificat dobles sessions durant tot l’estiu per treballar els aspectes que vol inculcar al grup. Dobles sessions llargues, de més d’hora i mitja de treball intens, gairebé sempre amb pilota. Tot i que durant la seva estada al filial blaugrana va guanyar-se la fama de tècnic exigent, que espremia els seus joves jugadors en maratonianes sessions sense pilota que van costar alguna llàgrima a més d’un futbolista per l’esforç màxim, al primer equip Luis Enrique sap que ha de seguir altres patrons de treball. La pilota és innegociable.

Al desembre Zubizarreta -que feia dos mesos que parlava amb Gerardo Martino sobre com s’estava gestionant el grup- va dir a l’argentí que calia restaurar el codi intern i aplicar sancions als jugadors per recuperar la disciplina. El tècnic de Rosario ho va acceptar: en tornar de les vacances de Nadal, es restauraria l’ordre. La promesa no es va complir, i als despatxos del Camp Nou, tot i que públicament el defensen, lamenten que Martino no prediqués mai amb l’exemple i no arribés el primer a Sant Joan Despí. Al contrari. Amb Luis Enrique la disciplina tornarà a primar. I ell dóna exemple: és el primer a aparèixer a la Ciutat Esportiva quan el sol despunta en l’horitzó.