BARCELONAEns hem de remuntar a un dia com avui de fa 113 anys per situar els orígens del Barça. Responent a la crida feta per Hans Gamper a la revista Los Deportes , el 29 de novembre del 1899 diversos aficionats a l'esport es van aplegar al Gimnàs Solé, ubicat al número 5 del carrer Montjuïc del Carme. En aquell establiment s'assentaren les bases del segon club de la ciutat, atès que el pioner va ser el FC Català. Precisament, el fet que Jaume Vila, amo del Gimnàs Tolosa i promotor del degà del futbol barceloní, impedís l'ingrés a Gamper al FC Català -que no acceptava jugadors estrangers- va provocar que Gamper decidís crear un nou equip.
A la reunió fundacional celebrada a les instal·lacions del Gimnàs Solé hi van assistir dotze sportsmen . Entre els assistents, a banda de Gamper hi havia sis catalans, un alemany, dos anglesos i dos suïssos més, un dels quals era Walter Wild. I és que encara avui, fins i tot a la web oficial del FC Barcelona, s'atribueix a Wild la nacionalitat anglesa quan en realitat era suís, no debades -com Gamper- formava part de la comunitat suïssa de l'Església evangèlica alemanya de Barcelona.
El que ningú discuteix és que Wild va ser cabdal en la història de l'entitat, atès que es va convertir en el seu primer president. A proposta de Gamper va ser escollit de manera unànime, ja que era l'assistent de més edat en aquella primera reunió. Els seus companys de junta van ser el vicepresident John Parsons, el secretari Lluís d'Ossó i el tresorer Bartomeu Terrades. La resta de pioners barcelonistes, a banda de Gamper, que va ser designat primer capità de l'equip, van ser Otto Kunzle, Otto Maier, Enric Ducal, Pere Cabot, Carles Pujol, Josep Llobet i William Parsons.
Wild va arribar a disputar una desena de partits amb el Barça, la majoria jugant de defensa. Entre aquests partits destaca el primer que va jugar el club, el 8 de desembre del 1899, al camp del Velòdrom de la Bonanova, contra un equip format per membres de la colònia britànica. Wild va arribar a cedir el seu domicili particular, situat al carrer Princesa, com a nou estatge social de l'entitat quan el club no deixava de guanyar seguidors.
El suís, reelegit president en tres ocasions, va dimitir el 25 d'abril del 1901 per motius laborals. Aquell dia els seus companys de junta el van designar soci d'honor del club. Durant els 513 dies en què va ocupar la presidència es va esforçar per aconseguir que el club comptés amb un terreny de joc propi, el camp de l'Hotel Casanovas. El seu substitut en el càrrec va ser l'esmentat Bartomeu Terrades. Arran de la seva renúncia, Wild es va desvincular totalment del futbol. Només va reaparèixer amb motiu de les noces d'or del club, després de rebre una invitació de la junta presidida per Montal. Aquell dia es va quedar admirat de la dimensió que havia assolit aquell equip creat cinquanta anys abans per dotze aficionats al futbol. La descoberta de la veritable nacionalitat de Wild, un fet sorprenent si considerem que han transcorregut més de cent anys des de la fundació del Barça, resulta més insòlita si tenim en compte la carta publicada el 16 d'agost del 1903 a Los Deportes ,en què Gamper ja esmentava que Wild era compatriota seu.
