Publicitat
Publicitat

RETORN A ITÀLIA

Ara fa una dècada era acusat de dopatge a Itàlia, el país on torna avui amb el Barça reconvertit en entrenador d'èxit admirat

10 anys després, La nova vida de Guardiola

Fa just una dècada, el tècnic del Brescia Carlo Mazzone dirigia un entrenament del club italià. Guardiola xutava faltes quan el metge del club va entrar al terreny de joc per cridar l'atenció del veterà entrenador i comunicar-li una notificació rebuda pel Comitè Olímpic italià: Guardiola havia donat positiu de nandrolona. Mazzone, que n'ha viscut de tots colors, va ser l'encarregat de comunicar la notícia al jugador català.

"Esteu contents amb el Pepe, oi? Ningú mereix els èxits tant com ell, ha lluitat molt", fa broma Mazzone 10 anys després per telèfon. Mazzone, ja jubilat i bromista com sempre, l'anomena, amb afecte, Pepe. Ell va ser un dels testimonis de la lluita de l'actual entrenador del Barça per demostrar al món que era innocent. "Primer li va fer mal, perquè tothom et considera culpable abans dels judicis, però fort com és va decidir lluitar des del principi. I mira, era innocent. Nosaltres ho sabíem, mai en vam dubtar", afegeix el llavors tècnics del català recordant aquella lluita. Una lluita que Guardiola va guanyar el 2007, quan un tribunal d'apel·lació de Brescia el va declarar innocent. Abans, Guardiola havia tornat als terrenys de joc gràcies a diferents recursos, però el de Santpedor no va deixar mai de lluitar per treure del seu currículum aquella taca. Era innocent i volia que la justícia ho deixés ben clar. No n'hi havia prou que els casos s'arxivessin o que ell hagués decidit retirar-se. Calia una sentència, i la sentència va arribar a la justícia civil, no pas a l'esportiva.

Deu anys després, la vida de Guardiola ha canviat molt. Fa una dècada era un jugador veterà que jugava al vell i modest estadi Mario Rigamonti de Brescia. Un migcampista de talent amb més passat que futur. Ara és l'entrenador més admirat del món i fa poc l'afició del Brescia el va rebre amb amor quan Guardiola va tornar a la ciutat per veure vells amics. L'afecte de l'afició rondinelle no li va faltar mai, però a Itàlia, com va passar a Catalunya, molts el van declarar culpable sense escoltar-lo. "El van condemnar tant a nivell esportiu com civil. I era innocent. Ell sempre va ser un senyor i Itàlia va ser desagraïda amb ell", es queixava fa temps el president del Brescia Gino Corioni, amb qui manté el contacte. "Ara que triomfa segueix sent el mateix de sempre. Una gran persona i un bon professional", admet Corioni, que veu com, de sobte, a Itàlia tothom admira el català i clubs grans com la Juve i la Roma intenten imitar el seu estil amb Antonio Conte i Luís Enrique de tècnics. Una Itàlia que Guardiola adora.

El tècnic del Barça de fet, hi ha passat moltes vacances. L'any passat va ser a la Toscana amb la família, a prop de Siena. I també coneix prou bé la Pulla, on va passar unes vacances amb Manel Estiarte. L'ara assessor de Guardiola va forjar una gran amistat amb ell quan va ser un dels principals punts de suport del noi de Santpedor fa una dècada. Estiarte, un dels millors jugadors de waterpolo de tota la història, residia a Pescara, on s'havia retirat. Estiarte va ser un gran punt de suport, tant pels consells com per ser-hi sempre. De fet, quan el manresà va presentar el seu llibre autobiogràfic, Guardiola li va escriure el pròleg, en què el definia com el que més es pot assemblar a un "àngel protector". La família tampoc no li va fallar. Els bons amics no es van amagar. I la major part de la gent del Brescia, club molt més modest que no pas els grans equips de la veïna Milà, li va donar suport. Per això Guardiola encara hi manté bons amics i va ser-hi ara farà 10 dies per veure un Brescia-Ascoli i retrobar-se amb bona gent. Un dels amics que manté a Itàlia és Roberto Baggio, que era el capità d'aquell Brescia. Il Codino d'Orova tenir un gest molt bonic amb el català quan aquest va tornar als terrenys de joc el març del 2002 per jugar un Brescia-Perusa (3-0). Amb el cas encara obert i la sanció esportiva exhaurida, Guardiola va veure com Baggio li oferia el braçalet de capità. Un gest que el català no ha oblidat mai.

Guardiola, que parla un italià perfecte, vola avui cap a Milà per afrontar el partit de la Lliga de Campions de demà davant del Milan amb la maleta plena de records viscuts en un país que es moria de ganes de conèixer aquell 2001 en què va preferir escoltar l'oferta de Gino Corioni, tot i tenir trucades del Manchester United i de la Juventus. Un país on inicialment ho va passar realment malament, ja que després de ser condemnat pel Comitè Olímpic italià i la justícia esportiva, va presentar un recurs a la justícia ordinària que inicialment es va girar en contra seu, ja que el van condemnar a set mesos de presó.

Finalment, però, el jutge va dictaminar que Guardiola era innocent, després d'estudiar totes les proves. Tommaso Machese, que va ser l'advocat de l'entrenador del Barça, va deixar clar en el seu moment que amb la sentència del 2007 no hi havia espai per als dubtes: "És innocent". Per aconseguir aquesta innocència va fer falta molt de coratge. Els que van ser al costat de Guardiola aquell 22 de novembre del 2001, però, saben que ja llavors es veia el caràcter guanyador de l'actual entrenador. Poques hores després de ser sancionat, ja aixecava el telèfon per parlar amb experts, esportistes que havien rebut acusacions similars com Frank de Boer i amics per iniciar la seva defensa. Una defensa en què es va guanyar el respecte de molts dels italians que tant l'admiren ara.

Més continguts de