Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

A Madrid encara recorden l'àrbitre anglès del duel europeu amb el Barça jugat el 1960

Les apassionants anècdotes de Mr. Ellis

Amb la vida d'Arthur Edward Ellis n'hi hauria per fer un llibre. De fet, el mateix Mr. Ellis va escriure una autobiografia professional el 1954, quan ja era un dels àrbitres més famosos del futbol mundial. Jutge de línia en el famós maracanazo del 1950, present en tres mundials, jutge del destí en diverses finals de la Copa anglesa i agredit per un gran del futbol argentí, José Sanfilippo, durant un amistós, Arthur Ellis també va fer-se un lloc a les pàgines del gran llibre de la rivalitat entre el Barça i el Madrid quan el 1960 va arbitrar el partit d'anada dels vuitens de final de la Copa d'Europa entre els dos equips a Chamartín.

El 1960 el Madrid era el millor equip del món. Des que havia nascut la Copa d'Europa, cap equip l'havia eliminat: cinc edicions i cinc victòries blanques. I un balanç de 26 victòries en 36 partits jugats. Ja en les semifinals de la temporada 1959-1960 els blancs havien eliminat el Barça, de manera que els blaugranes s'afegien a la llista d'equips de la Lliga eliminats a Europa pels blancs en aquests primers cinc anys de Copa d'Europa, ja que el Sevilla i l'Atlètic de Madrid també havien patit les genialitats de Di Stéfano, Puskas, Gento i companyia.

En els vuitens de final de la temporada 1960-1961, però, el Barça va parar els peus als blancs: empat 2-2 al Bernabéu i triomf 2-1 al Camp Nou. Per al barcelonisme, una fita. Per al madridisme, un atracament per culpa dels arbitratges de dos anglesos: Mr. Leaf en la tornada i el famós Mr. Ellis a Madrid.

Mr. Leaf va anular tres gols al Madrid al Camp Nou en el partit de tornada: el primer a Del Sol després d'una jugada polèmica, en què Canario havia rebut segons abans un penal clar de Gracia. Ara, Mr. Leaf havia vist mans de Canario just abans, i havia anul·lat bé el gol. A la segona part va anul·lar dos gols per fora de joc de Di Stéfano i Gento (dubtosos), i els blancs també van reclamar que un xut de Gento havia entrat quan en realitat Gracia l'havia tret.

Mr. Ellis, en canvi, no va ser tan polèmic, però ha acabat al mateix sac que Mr. Leaf. Durant dècades, el madridisme ha invocat els seus noms plegats com si fossin dimonis. El pecats de Mr. Ellis van ser anular un gol que semblava legal al Barça, i això va provocar les queixes blaugranes, i xiular un penal a favor del Barça en una jugada en què els jugadors blancs reclamaven un fora de joc previ. Poca cosa, però suficient perquè Canario digués una vegada i una altra que "els anglesos ens han eliminat. Els del xiulet". Preguntat per la premsa de l'època al final del partit, Mr. Ellis sempre va defensar que "ha estat un partit amb decisions arbitrals clares, senzilles".

La Rata Groga

Mr. Ellis moriria el 1999 als 85 anys, quan gaudia de certa fama. En un futbol com l'anglès, apassionat per recordar els seus herois en blanc i negre, Mr. Ellis sempre recordava el dia que va expulsar el gran José Sanfilippo en un amistós del San Lorenzo i el jugador li va etzibar una patada i es va negar a ser expulsat. O les gires en què acompanyava la selecció anglesa per Sud-amèrica, quan va xiular un partit malalt i es va guanyar el malnom de la Rata Groga pel color que tenia la seva pell aquell dia per culpa de la febre.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT