Si ara em posen en una màquina del temps i m'envien al dilluns 13 de maig i em diuen el guanyador de la final four , no em sorprendrà qui ha estat. Per primera vegada en bastant temps crec que els quatre equips tenen opcions reals d'erigir-se en campions.
No veig un claríssim favorit. Sí, segurament el CSKA i el Reial Madrid parteixen un esglaó per damunt dels altres, però ara entra el factor mental. L'Olympiacos va amb el record de la passada edició, que va guanyar contra pronòstic en una final històrica que va tenir un desenllaç molt espectacular. El CSKA va repetint, de moment, alguns inputs de l'any passat. L'eliminatòria de quarts contra el Laboral Kutxa va escombrar els vitorians a casa, va rebre un bon correctiu al tercer i al quart es van posar les piles per guanyar amb certa polèmica. Exactament igual que el play-off de la temporada passada contra nosaltres (Uxue Bilbao Bàsket). Imagino que no tornaran a ensopegar amb la mateixa pedra i identificaran situacions conflictives, però...
El Barça Regal amb la baixa (temporal perquè tornarà!) de Pete Mickael s'ha igualat als altres tres equips. Si, a més, hi sumem els problemes físics que arrossega l'equip, l'estat de Jawai, que encara que jugui no estarà al màxim de les seves possibilitats... Semblen molts impediments per competir contra l'equip de Pablo Laso. Només ho sembla! El Barça pot perdre perquè això és esport. Tot i això, amics, a la Lliga Endesa de la temporada passada i a la Copa del Rei de Vitòria també les opcions que es donaven als blaugranes eren escasses... L'equip va demostrar a l'OAKA d'Atenes que quan pitjor es posen les coses, competeix com el que més. Ser un bon competidor en una competició com aquesta et dóna punts.
Estic convençut que s'hauran preparat tot un seguit de recursos tàctics per minimitzar la potencialitat dels madrilenys, que, dit sigui de pas, arriben en un gran estat de forma, ja que van eliminar brillantment el Maccabi de Tel Aviv i van superar un petit sotrac sofert fa poc a la competició domèstica. S'haurà de reduir la producció madridista en el joc ràpid, tant en contraatac com en transicions ràpides. Ells estan molt còmodes quan poden córrer. En joc estàtic, controlar els exteriors i abaixar els percentatges dels seus tiradors. Molta atenció al rebot ofensiu, ja que en general carreguen tots, però Felipe Reyes n'és un autèntic especialista.
Les defenses alternatives poden contribuir a parar una mica el ritme de partit. Si el Barça és capaç de controlar-lo, tindrà molt a favor seu. La roda de premsa prèvia, sensacional. Sense plors, ni lamentacions. Un nou repte que afronten amb il·lusió. Sí senyor! Som-hi!
