ADouglas Pereira li ha tocat la grossa. D’aquí pocs dies jugarà al Barça al costat de Messi i de Neymar, l’ídol del seu país a qui alguna vegada havia hagut de marcar, sense gaire èxit, en els campionats brasilers. El Barça pagarà, variables inclosos, cinc milions al São Paulo, i l’irregular lateral de 24 anys arribarà al Camp Nou amb la llufa -mai més ben dit- de ser un desconegut de l’afició i de la crítica especialitzada.
El jugador aterra al Barça per petició expressa de Luis Enrique. Considera que el lateral dret, amb Alves i Montoya, és la posició més coixa de la plantilla, i, quan mira al planter, no veu en Patric ni Godswill el jugador que busca per a la nova posició d’aquesta ala dreta de llarguíssim recorregut. Així com Samper ja ha passat per davant de Song, o com Grimaldo és una alternativa vàlida per si Adriano no es refà, o creu que Adama o Munir poden ser millors que Deulofeu, no troba a La Masia allò que busca per a la banda dreta. D’Alves no se n’acaba de refiar. Tem que, igual que ha passat en les tres últimes temporades, entri en unes llacunes futbolístiques que arrosseguin tot l’equip. De fet, ni Luis Enrique ni Zubizarreta comptaven que Alves continués al Barça. El PSG el volia, a Alves li sortien els números i Bartomeu intentava quadrar el sudoku endossant el jugador a París i portant el central Marquinhos cap aquí. A mig Mundial, però, el castell de cartes es va ensorrar i la sorpresa la van tenir quan Alves va tornar de vacances i els va comunicar que es quedava. Tenia contracte i el pensava complir. Luis Enrique, però, amb la dèria per la competència ferotge, volia un nou lateral dret i, d’entre les sis opcions que li van oferir, va triar un Douglas a qui la secretaria tècnica ha seguit -diuen- durant tot un any.
Bona part de la junta, que dilluns va dinar amb Luis Enrique i el seu staff, estava disposada a invertir 40 milions per fitxar Cuadrado, del Fiorentina, però el nou entrenador ha decidit que l’home és Douglas. Està convençut que el joc del seu actual equip el perjudica però que el futbol del Barça l’afavorirà.
Per Bartomeu, l’operació és delicada. Primer perquè fitxa un jugador d’aquells brasilers desconeguts que temem que engreixi la llista de Rochemback, Geovanni, Keirrison i Henrique. Quan els fitxa el Monchi del Sevilla els surt bé, quan els comprem nosaltres fem el negoci del Robert amb les cabres. I aquí ve la segona part. Un 40% del traspàs el São Paulo l’haurà de pagar a l’empresa Traffic, la que ja ens va engalipar amb Keirrison i Henrique, per qui vam pagar una milionada -molt superior a Douglas-, i no els vam arribar ni a presentar.
La diferència és que Guardiola aleshores no havia demanat cap d’aquells dos jugadors i ara, en canvi, és Luis Enrique qui vol Douglas de totes totes. Tant de bo que surti bé i que la loteria ens toqui als barcelonistes.
