Publicitat
Publicitat

Les categories amateurs, sense contracte i sense xarxa

Els equips més punters del futbol català havien forjat el seu creixement sobre el món de la totxana. Amb el sector de la construcció tocat, els clubs més humils també n'han patit les conseqüències. També estan en clara regressió els que havien configurat el seu pressupost anual d'acord amb les subvencions del seu municipi, fins ara generoses en molts casos.

Un històric com el CE Mataró -fins fa pocs anys a Segona B- ha desaparegut com a entitat i ha deixat d'existir. Un altre club que havia arribat de pressa a un alt nivell, el Cassà, va decidir baixar voluntàriament de Tercera a Preferent -dues categories per sota- per impossibilitat de mantenir un pressupost competitiu. A la capital catalana, entitats amb tradició com el Poble Sec han competit enguany amb futbolistes que han disputat la Lliga sense cobrar, i que han convertit així el concepte de futbol amateur en un terme literal.

Els jugadors també es veuen afectats per aquesta situació. Al marge de comprovar com moltes figures han rebaixat les seves retribucions a menys de la meitat, tots els futbolistes en global es veuen afectats per una situació de desamparament. En el futbol modest no hi ha contractes professionals -en tot cas algun contracte privat aïllat- i tots els diners que es mouen són justificats com a dietes per quilòmetres, cosa que no permet reclamar a cap estament quan els clubs acumulen mesos sense pagar. Es tracta d'una situació a l'ordre del dia que també ha provocat que molts desplaçaments s'hagin acabat fent a càrrec del futbolista en vehicle privat.

Les paraules desaparició i refundació estan malauradament de moda, com en el cas del Lleida. En les divisions més humils, les directives dels clubs han acabat formades, en una àmplia majoria, per pares i familiars del futbol base, com en el cas del Sant Cugat. Enmig de tot aquest panorama, destaca el cas de la Muntanyesa, que amb el pressupost més baix de Tercera i amb un president que ajuda a fer el que calgui (fins i tot entrepans) està lluitant per pujar a Segona B. És l'única cara positiva d'una crisi que està matant el futbol català.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT