Els tres grans contractes de Bartomeu

BarcelonaLa presidència es perd o es guanya al camp, a través de la pilota -sempre hi ha l’excepció de Lorenzo Sanz-, però es construeix als despatxos. Aquesta és una de les màximes de Josep Maria Bartomeu, que, conscient que té perduda la batalla de la popularitat amb Joan Laporta, intenta reforçar la seva acció de govern i transmetre imatge de solvència. Que els números parlin.

Bartomeu té tres grans reptes abans de les eleccions del 2016, tres reptes econòmics que s’han de resoldre el primer semestre de l’any que ve i que són imprescindibles per poder optar a guanyar la batalla electoral: consolidar un nou contracte de televisió, millorar l’acord amb Nike i signar un nou patrocinador que supleixi Qatar Airways. Entre els tres, el Barça preveu ingressar, en el millor dels escenaris, més de 250 milions. Ara bé, al Camp Nou també admeten que per molt bé que es faci la feina en aquestes qüestions, si la pilota no entra o Messi s’encabrita tot el que es faci als despatxos no servirà de res.

El primer tema que cal resoldre

El primer gran repte que ha de resoldre el Barça són els drets de televisió. I ho farà en un escenari radicalment diferent del que hi ha hagut fins ara. El club, a través de les negociacions que ha dut a terme el director general, Antoni Rossich, ha allargat les converses amb els dos operadors de televisió interessats a comprar els drets per a la temporada 2015/16 (Movistar i Mediapro), perquè estava pendent dels canvis en la regulació que preveu el govern de Mariano Rajoy en aquesta matèria. Des de Mediapro, però, expliquen que durant la segona setmana del setembre s’havia arribat a un acord total i ja s’estaven redactant els contractes, però una trucada de Telefónica ho va frenar tot.

Un cop el Barça ja sap per on passarà la nova normativa, que s’aprovarà abans que acabi l’any a través d’un decret llei, la junta de Bartomeu espera reprendre les negociacions i obtenir uns 140 milions. Serà l’última negociació individual del club en aquest camp, ja que amb la nova normativa el Barça ja no negociarà directament, sinó que ho farà la Lliga, que representarà tots els clubs, i després es farà un repartiment dels diners obtinguts.

Nou marc

A l’assemblea de la Lliga que es va celebrar ahir a Vigo els equips van conèixer els grans trets del que serà el nou panorama televisiu. El president del Consell Superior d’Esports (CSD), Miguel Cardenal, va explicar les claus del decret llei que regularitzarà aquest sector a Espanya, i que substituirà la llei de l’esport en aquesta matèria.

Està previst que això passi a partir del 2016, però Cardenal va explicar que s’intentaria avançar al curs que ve. Per això, diuen al Camp Nou, no es podia tancar l’acord amb Mediapro. Què significa el nou marc? Incrementar els ingressos per a tots els clubs i congelar el que guanyen Barça i Madrid. Una necessitat per fer més competitiva la Lliga i rebaixar la distància entre els dos grans i la resta.

La Lliga treballa amb un horitzó clar: pujar dels 800 milions que actualment les televisions paguen als clubs als 1.000. D’aquesta manera se superaria el calcio, que obté 965 milions que aporten Mediaset i Sky Itàlia, i encara quedaria molt lluny dels 1.953 milions que va pagar la temporada passada la Premier als seus clubs. Gairebé la meitat van ser per drets internacionals, és a dir, el que paguen països de fora del Regne Unit per poder veure els partits de la Premier League. A Espanya això suposa només una tercera part del total, uns 250 milions. Fonts del sector audiovisual asseguren que l’horitzó dels 1.000 milions és viable si es “millora el producte”. Demanen la cancel·lació del partit en obert, que es millorin les instal·lacions (també la gespa per afavorir l’espectacle) i els resums dels partits, entre d’altres (“A la Premier els resums suposen 50 milions”, expliquen). A més, assenyalen que els diumenges el partit de les 5 s’avançarà una hora.

Tot i aquest esforç per reduir distàncies entre els que cobren més i els que menys, el Barça i el Madrid s’han assegurat el 34% del total: mínim 136 milions cadascun, una xifra similar a la d’ara. Això sí, els de baix passaran a cobrar més i la ràtio serà d’1 a 4,5, és a dir, el que menys guanyi es garantirà uns 30 milions. A la Premier aquesta diferència és molt inferior. L’any passat el City va obtenir 120 milions i el Cardiff, el que menys, amb 77,5 milions.

“Per guanyar 1.000 milions, els has de generar”, explicaven ahir al Camp Nou. I això passa per fer rendibles les plataformes d’abonats. El futbol en obert, per tant, perilla. A Espanya hi ha 3,8 milions d’abonats, una quarta part dels que hi ha al Regne Unit. Mentre no es creixi en aquest camp, el futbol espanyol no generarà prou diners per poder competir amb la Premier. A Vigo també es va descartar que els partits s’avancin a les dues del migdia o les tres de la tarda.

Amb Nike, i el més ben pagat

El segon repte de Bartomeu per a l’inici d’aquest 2015 té a veure amb la samarreta. El Barça renovarà el contracte amb Nike. Als despatxos del Camp Nou no obren ni una petita escletxa a acabar signant amb Adidas, sinó que es preveu renovar el contracte amb la multinacional d’Oregon un cop tancat l’acord pels drets televisius. La voluntat del Barça és convertir-se en el club més ben pagat del món. “Qui té Messi (Adidas), Luis Suárez (Adidas), Neymar (Nike) i Iniesta (Nike)?”, pregunten al Camp Nou. “Tenim els millors jugadors de les dues marques”, afegeixen. L’última temporada, Nike va pagar al Barça un total de 54 milions dividits en tres conceptes: 33 de l’acord de patrocini, 10 derivats de la venda de samarretes i altres productes que porten la marca Barça (el club cobra un 10% en royalties de cada venda) i 11 més de l’explotació directa que fa Nike a través de l’empresa FCBMerchandasing, l’encarregada, per exemple, de gestionar la botiga de l’esplanada del Camp Nou. El Barça assegura que ha de ser el més ben pagat i superar els gairebé 90 milions que Adidas paga al Manchester United. El club està intentant saber tots els detalls del contracte que van signar els anglesos per poder negociar amb Nike una millora substancial, ja que suposaria passar de 54 milions a 90.

Substitut de Qatar

Finalment, durant la pròxima temporada -s’haurà d’aprovar en l’assemblea del 2015- el Barça buscarà una marca que aporti una xifra similar a Qatar Airways, que a través de Qatar Sports Investment haurà pagat 165,5 milions en 5 anys i mig. Uns diners, repeteixen fins a la sacietat al Camp Nou, imprescindibles i que només poden arribar del golf Pèrsic per la conjuntura econòmica, però que han suposat un gran desgast social. El club ja està en mans d’IMG per buscar alternatives a Qatar.

Florentino, el gran escull

Bastons a les rodes

Segons diferents fonts, fins fa poques setmanes Florentino Pérez va estar torpedinant les negociacions sobre els drets de televisió, ja que la seva intenció era aconseguir un acord individual per al Madrid que li aportés 200 milions anuals. Florentino sempre ha anat a la seva, al marge de les sessions de treball. El directiu del Barça Manel Arroyo va preparar una trobada entre els clubs espanyols i una delegació de la Premier i la Bundesliga perquè expliquessin el seu model d’explotació. En una trobada amb Bartomeu, Florentino va mostrar el seu malestar perquè el Madrid no hi havia estat present, fins que el van convèncer perquè aixequés el telèfon, i, feta la trucada, va haver de rectificar. El Madrid hi havia estat.

L’Espanyol, satisfet a mitges amb l’acord

Hi ha quatre clubs que no tenen firmat un contracte de televisió per a la temporada 2015-16: Barça, Celta, Reial Societat i Espanyol, que podria firmar aviat amb Mediapro, ja que les negociacions estan avançades. La resta, 38 de 42 entre Primera i Segona, ja tenen un acord amb Mediapro. L’Espanyol va rebre molt positivament l’acord per centralitzar l’explotació dels drets de televisió que va explicar Miguel Cardenal a Vigo, on va viatjar el president Joan Collet. Tot i això, fonts del conjunt perico lamenten que l’acord segueix protegint Barça i Madrid i que es continuï preservant un model d’explotació que afavoreix els dos grans, ja que hi ha massa distància entre el que cobren els dos grans i el que perceben la resta de clubs.