BARCELONAQuatre gols de Lionel Messi -el segon cop que ho fa aquesta temporada- van tancar el curs 2011/12 al Camp Nou. Amb un partit de la Lliga encara per jugar i la final de la Copa a l'horitzó, el Barça va endur-se un derbi que serà recordat pel comiat de Josep Guardiola del seu estadi. A l'Espanyol, que ja fa temporades que ha trobat un full de ruta per crear problemes als seus veïns, li queda un últim partit de Lliga per tancar una temporada que no ha servit per saber del cert si Pochettino seguirà al capdavant de l'equip la temporada que ve. L'Espanyol va saber plantar cara fins que va topar amb els gols de Messi i les polèmiques decisions de Fernando Teixeira Vitienes, que en dos minuts va veure un penal i no en va xiular un altre que hauria pogut canviar el destí del derbi.
El comiat de Guardiola del Camp Nou, però, va ser exagerat, com les xifres de Messi: 50 gols a la Lliga, 72 en totes les competicions. Símbol d'una època en què s'han trencat registres, estadístiques i rècords, el Barça que més partits i títols ha guanyat va acomiadar-se del seu tècnic a casa amb quatre gols d'un jugador que ha reinventat l'art de marcar-ne. L'abraçada entre Messi i Guardiola després del quart gol de l'argentí quedarà com a imatge ideal per recordar una època meravellosa per al Barça. En canvi, l'Espanyol es va endur una golejada injusta perquè va plantar cara fins al 2-0 i van ser els penals, algun de polèmic, els que van derrotar els blanc-i-blaus.
Els penals, aquells que Guardiola veu com xiulen "quan ja és tard" i els que Mourinho diu que són penals "així, així" van trencar un matx igualat en els primers compassos. Moixos, després de veure com els seus respectius objectius -la Lliga i jugar a Europa- s'escapaven, el Barça i l'Espanyol van jugar un derbi en què inicialment no hi havia res més que futbol, rivalitat i la lluita de Messi per superar Cristiano Ronaldo com a màxim golejador.
De golejada en golejada
Messi, a diferència del portuguès amb el Madrid, ja fa anys que vesteix de blaugrana i com a juvenil ja decidia derbis. Ahir va ser l'estilet d'un Barça que, alliberat de pressió, s'ha dedicat a golejar en els últims partits. Després de l'exhibició de Vallecas, l'Espanyol va caure golejat en un partit amb regust casolà. Amb set jugadors que han passat per La Masia i cinc que ho han fet per Sadrià com a titulars, molts dels jugadors van reviure vells derbis jugats com a juvenils o cadets. El derbi barceloní, de fet, no deixa de ser el destí final dels jugadors que maduren defensant aquests colors que ja fa més d'un segle que s'enfronten als terrenys de joc de la ciutat. Alguns d'ells fins i tot tenen destins creuats, com un Baena motivadíssim sempre que juga contra el Barça -hi ha un cas obert als jutjats referents al seu fitxatge- o Verdú, aquest noi que va començar a jugar a la Penya Barcelonista Anguera i ara s'ha convertit en un dels puntals de l'equip de Pochettino.
El partit no va ser una meravella, de fet. Durant molts minuts no hi va haver ritme, amb certa indolència d'uns futbolistes que arriben cansats als últims episodis de la temporada. Guardiola, protagonista de la nit, no va sorprendre: va tornar a apostar per Pinto i va donar encara més minuts a jugadors com Montoya. Pochettino va apostar per Álvaro, l'autor del gol de l'empat al matx d'anada, però el bon davanter format a la casa no va tenir gaire sort. L'Espanyol, sense Coutinho a l'equip inicial, va mostrar la seva millor cara en la pressió al mig del camp i l'ordre defensiu, però ofensivament es va limitar a certs tocs de categoria de Verdú i poc més. Mascherano i Puyol, que s'han convertit en una parella de fet de garanties al centre de la defensa, es van cruspir Álvaro i un Weiss apàtic.
Genialitats individuals
La defensa blanc-i-blava, en canvi, ni es tanca descaradament ni s'espanta davant del futbol dels jugadors del Barça. Messi i Iniesta van posar una mica de gust en un plat insípid, i una genialitat de l'argentí en forma de gol de falta directa va servir per trencar l'empat en els primers minuts del partit. La primera part va ser igualada i sense ocasions de gol, més enllà de dues faltes més, xutades per Iniesta i Verdú, de llarg els millors jugadors sobre la gespa juntament amb Messi. Símbols d'un estil de joc, aquests tres futbolistes van il·luminar enmig de la foscor. Però la possesió de pilota blaugrana era anulada per l'ordre defensiu blanc-i-blau. I les recuperacions de l'Espanyol eren neutralitzades per la pressió i la bona feina defensiva del Barça.
El primer temps no podia acabar d'una altra manera que no fos un resultat ajustat. Perquè el partit era igualat, perquè costava trobar espais i xutar a porteria. Pocs s'hauríen imaginat que el derbi esclataria a la segona part i deixaria els uns eufòrics i els altres indignats.
Pochettino va demanar als seus jugadors que després del descans es cruspissin el rival, amb una pressió alta, valenta, de les que angoixa el rival. Fins i tot Pinto va veure com el pressionaven, però les jugades claus, les que decideixen els partits, van caure de la banda d'un Barça que tampoc va patir gaire. Ara bé, una centrada sense gaire perill va acabar amb Baena caient en entrebancar-se amb Montoya -de contacte n'hi va haver- i just després Cristian Gómez va tocar la pilota amb la mà dins de l'àrea. Segurament eren penals tots dos, però Teixeira Vitienes només va assenyalar el segon, i del possible 1-1 es va passar al 2-0, obra, evidentment, de Messi.
L'Espanyol va intentar refer-se, però una vaselina de Weiss per sobre d'un Pinto esbojarrat la va salvar gairebé sobre la línia de gol un Mascherano titànic. Ahir no era el dia de l'Espanyol, que va veure com gairebé en la següent jugada Messi s'inventava el 3-0. Poc després, Busquets rebia un penal tan innocent com clar, i Messi tancava el matx amb el 4 a 0. Malgrat els esforços d'un Espanyol digne, ahir al Camp Nou era un dia perquè els barcelonistes fessin festa grossa. I no pas per haver guanyat un derbi o pels quatre gols de Messi: era un dia per celebrar quatre anys. Tants com els gols de l'argentí. Quatre anys en què Guardiola ha canviat la història del club. Ahir era la festa d'en Pep. Però el Leo s'hi va apuntar.
