Ahir va ser el Dia Mundial de la Filosofia. No perquè fos 20-N sinó perquè era el tercer dijous de novembre. Som un gremi que fins i tot per triar dia ens compliquem la vida… Per celebrar-ho, recordaré vuit filòsofs que -sense saber-ho- han pensat sobre l’Espanyol.
Epicur. La felicitat de l’ésser humà és en el plaer. Però aquest plaer s’ha d’entendre com a absència de dolor, fruit de la racionalitat que permet a l’home savi adequar els desitjos al que és possible. Hem de desitjar no baixar a Segona i gaudir-ne quan ho aconseguim.
Hume. El fonament de la moral no és en la raó, es troba en els sentiments. Ningú com nosaltres té tan pocs motius racionals i tants de sentimentals per explicar una tria que, en últim terme, és ètica.
Friedrich Nietzsche. L’etern retorn. La història no és lineal, és cíclica. I a qui la viu intensament això no li ha d’importar. Sempre donem vida als equips que fa mesos que no guanyen, quan parlem de UEFA perdem, quan estem salvats ja no tornem a guanyar.
Emil Cioran.“Ningú és modest, perquè res no es fa modestament. L’orgull de la derrota. Al front portava els estigmes de l’èxit”. Leverkusen. Glasgow.
Albert Camus. El mite de Sísif. La vida, l’existència humana, és absurda. Com ara pujar indefinidament una roca fins a dalt d’una muntanya, d’on cau rodolant per l’altra banda. Tot i això, no ens hem de quedar quiets. Hem d’acumular experiències, hem de rebel·lar-nos. Cada mes d’agost, quan penso en la temporada que comença, em sento absurd i rebel a parts iguals.
Gilles Deleuze.Filosofia de la diferència. El que hi ha al darrere de la subjectivitat no és la identitat, és la diferència. L’ésser humà és heterogeni i variable: cada singularitat està formada per multiplicitats connectades entre elles. Es pot ser perico i qualsevol altra cosa. No ens agraden les identitats redundants. Som rars, il·lògics, diferents.
Michel Foucault.Economia política de la veritat. La veritat és inseparable del poder, qui té el poder controla la veritat. Allà on hi havies vist una mà tramposa, el poder hi ha fabricat una altra veritat: la mà no ha existit, només sabem que ha sigut un gol que val(ia) una Lliga.
Josep Ramoneda. “Del joc de les hegemonies ideològiques viuen les societats. Qualsevol crítica resulta extemporània, condemnada a quedar a benefici d’inventari. I la gent ho accepta resignadament. Paraula de periquito”.
