La 'final four' del Sant Jordi necessita un miracle
El bàsquet grec té molts passatges mitològics que quan algú viatja a Atenes és fàcil escoltar. Les històries, com el títol que la selecció va aconseguir a l'Eurobàsquet del 1987 amb Gallis i Giannakis imposant-se a la Unió Soviètica, s'exageren de generació en generació. Comencen explicant-se com a victòries i acaben convertides en gestes. És el pa de cada dia d'un país que viu l'Eurolliga com una religió i cada partit com una litúrgia. De vegades la passió s'accentua encara més i el bàsquet passa a ser una guerra, una batalla. Com ahir.
El Regal Barça es va trobar de tot a l'OAKA d'Atenes. "De tot" inclou bengales, petards, cigarretes, encenedors i làsers apuntant els ulls dels seus jugadors. Tan sols va faltar, per completar l'escenografia habitual dels anys 80, la mascota movent la cistella i una estratègica apagada dels llums. L'equip català també es va trobar, això sí, un gran rival al davant; el Panathinaikòs, que va guanyar per 76-74.
Ara el Regal Barça necessita guanyar els dos partits que queden per tenir l'opció de defensar el títol de campió de l'Eurolliga a la final four del Sant Jordi. Primer, tot just demà a Atenes. El segon, si l'equip de Xavi Pascual guanya a l'OAKA, la propera setmana a Barcelona.
Zeljko Obradovic té agafada la mesura a aquest Regal Barça. El tècnic ha trobat la criptonita necessària per anul·lar, almenys de moment, les virtuts del conjunt català. Sempre troba on li pot fer mal. El primer dia va obligar els bases rivals a llançar, el segon va empènyer Romain Sato a aprofitar l'absència de Pete Mickeal i ahir va esborrar del partit Joan Carles Navarro.
La defensa del Panathinaikòs sobre Navarro s'ha anat endurint a mesura que alguns companys s'han anat esborrant del mapa i el conjunt grec ha entès que la dependència del Regal Barça cap a l'escorta creix a passes agegantades. En els dos primers partits de la sèrie, Navarro va tenir problemes per trobar bones posicions de llançament. Ahir, fins i tot per rebre la pilota.
Nou bagatge tàctic
Xavi Pascual es va presentar a l'OAKA d'Atenes amb la lliçó apresa dels dos primers partits de la sèrie. En defensa va posar en pràctica el ventall de nous recursos que va assajar al Nou Congost, buscant alterar el ritme del partit. En atac va aprofitar els espais que, explícitament, li deixa el Panathinaikòs per anotar 11 triples, quatre d'un Ricky Rubio que va mostrar un coratge immens.
Aquest bagatge tàctic va servir al Regal Barça per anar dominant el marcador fins ben entrat el segon quart. Fins que Dimitris Diamantidis va reorganitzar els seus. El base no és el jugador total, però s'hi assembla molt. Defensa i passa com cap altre exterior a l'Eurolliga i, a més, ara li ha trobat el gust a això d'anotar. Creix en els moments difícils i juga el bloqueig central, una de les situacions tàctiques més repetides en el bàsquet modern, com si ell n'hagués estat l'inventor.
Les errades en els tirs lliures (11/18) i en els tirs curts, així com els problemes en el rebot defensiu, però, van acabar condemnant el Regal Barça a Atenes. Tot i això, l'equip català es va sobreposar a una renda negativa de set punts i va arribar als instants decisius amb opcions.
Amb 74-71 al marcador va disposar d'una possessió per forçar la pròrroga amb un triple, però Alan Anderson, que té molta qualitat, però és possiblement el jugador que entén pitjor el que passa a una pista de bàsquet quan es disputen els moments decisius, va optar per fer una cistella de dos punts. I aquí es van acabar les opcions del Regal Barça, que va cloure el partit amb 76-74 i el regust d'haver jugat, una altra vegada, el partit que el Panathinaikòs de Zeljko Obradovic volia. Per tercera vegada.
