Publicitat
Publicitat

LA VOLTETA MÀGICA

Si fóssim europeus

Si fóssim europeus, jugaríem sempre com ahir a la nit. Els partits serien plàcids i el futbol es podria desplegar lliurement, sense obstacles. Tindríem al davant un rival innocent com el Bayern, que ens respectaria dins i fora del camp. Jugaríem sempre en un estadi com el nostre, amb la gespa impecable i un públic educat. Els àrbitres serien nobles i cultes, desvetllats i feliços i ens xiularien amb justícia i amb sobrietat. En aquest context, Messi jugaria tan relaxat que podria, com ahir a la nit, marcar cinc gols i batre tots els rècords de la història de la competició. El gran crac arribaria relaxat a jugar els seus partits, dibuixaria les diagonals meravelloses de sempre amb la confiança de sempre i convertiria cada ocasió en gol. Els partits s'acabarien al minut 53, com ahir, i llavors ja podríem reservar Xavi i Iniesta per al següent partit. A l'acabar l'entrenador rival es desfaria en elogis i ens mostraria el seu respecte i la seva admiració.

Retorn als camps de la Lliga

Però com ja sap tothom i és profecia, no som europeus, i diumenge que ve ens despertarem del somni de la Champions. Tornarem a un dels camps de la Lliga espanyola, amb gespa espanyola i àrbitre espanyol, i ens esperarà un rival amb les ungles ben afilades. Abans o després del partit llegirem les declaracions de Mourinho, i l'ombra de Velasco Carballo tornarà a planar sobre els nostres caps. Piqué no podrà jugar perquè ens persegueix el passat tenebrós en forma de Sánchez Arminio, i a la roda de premsa Guardiola perdrà segurament el bon humor que tenia ahir a la nit.

Ahir, més que mai, va quedar palès l'enorme i dramàtica diferència que hi ha entre un partit europeu i un de la Lliga. La principal i més òbvia és que a la Champions el futbol ocupa sempre el primer pla. Aquí no valen ni falses polèmiques, ni manipulacions ni càmeres ocultes per distreure el personal. En un partit com el d'ahir, el protagonisme de Messi és indiscutible perquè se l'ha guanyat a pols sobre el terreny de joc: la notícia és el pòquer de l'astre argentí, per sobre de cap altra consideració. La passada colossal de Xavi al primer gol és això, una passada. No hi ha res més que futbol, i molt bon futbol. I en aquest món pur, en aquest ecosistema idíl·lic, el Barça és sempre el millor.

Diumenge tocarà baixar als inferns una altra vegada i per unes hores tornarem a l'espiral de porqueria que un dia va iniciar José Mourinho quan es va adonar que no guanyaria mai per les bones. Per fugir del fangar de la Lliga, no hi ha res com l'oasi de la Lliga de Campions.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT