Esports 22/09/2014

Les golejades perilloses

i
Natalia Arroyo
2 min

Cap 0-5 transmet amb serietat la mitja hora d’estrès que va viure el Barça. És difícil creure que el perill és perill quan no castiga. Però aquests són els deures que, si es fan ben fets i s’anticipen als mals resultats, han de fer gran aquest Barça que va acabar abusant del Llevant quan el partit ja feia baixada. Quan, ja amb el 0-1, un penal fallat per Messi havia deixat amb deu els locals i havia acabat d’accelerar l’equip de Luis Enrique, superat el tram inicial de cert embut i cert pànic en la transició defensiva.

El Llevant, que continua sense marcar cap gol en Lliga després de quatre partits, va creure durant més de 20 minuts en el seu pla de replegament i contraatac. Recollit en un dues línies molt juntes de quatre homes (a estones fins i tot es conformaven línies de cinc), va intentar bloquejar el joc interior del Barça com anteriorment havien fet altres rivals. La sortida tornava a ser la banda, per on ahir Jordi Alba i Alves sí que van trobar solucions. De les seves recepcions exteriors, perfectament sincronitzades als moviments tancats de Neymar i Pedro, van crear-se accions d’atac que van anar empenyent el Barça a l’àrea llevantinista. Les ocasions -o la sensació de perill- eren constants.

El problema va ser que el Llevant acceptava la càrrega defensiva amb convicció, conscient que la seva aposta era rebre els cops a l’espera de respondre-hi amb un cop encara més fort. Per l’esquena i a traïció. Les dues referències ofensives que deixaven els locals van perforar el Barça amb una igualtat numèrica que Mascherano i Mathieu, especialment neguitós en accions clau, van patir per controlar. Costava trobar equilibri amb tants metres per cobrir. Malgrat tot, l’esforç defensiu blaugrana va ser majúscul per reduir a pocs segons el contracop rival i, per tant, reduir-li el marge d’efectivitat. Qui més va destacar en aquest replegament disciplinat blaugrana va ser Rakitic.

El croat va tornar a tenir una nit per lluir l’encert del seu fitxatge. Més enllà del golàs, la seva última mitja hora de migcentre, donant oxigen a Busquets, el confirma com la peça bàsica de Luis Enrique. Qui permet sobreviure en els moments de no domini, de futbol inevitablement descontrolat, a l’espera que les peces que desequilibrin es reajustin i s’imposi la superioritat blaugrana. Qui fa possible la festa de Messi i els de dalt. Qui més subratllarà que darrere el 0-5 hi ha una estona de patiment que caldrà depurar per continuar avançant.

stats