L'últim cop que l'himne de la Champions va sonar al Camp Nou va ser fa tres mesos i un dia, quan el Rubin Kazan va caure derrotat per 2-0 contra un Barça ple de joves del planter. Era un partit de tràmit. Avui, l'himne torna amb una cita marcada amb retolador vermell al calendari de dos dels tècnics més meticulosos d'Europa: Josep Guardiola i Arséne Wenger.
Per seguir caminant cap a la final de Wembley, toca solucionar el problema que l'Arsenal va crear a la mateixa ciutat que serà escenari de la final. Ser als quarts de final no reclama cap gesta perquè amb un gol ja n'hi hauria prou per passar a quarts de final, però sí que hi ha el repte i la pressió d'haver de guanyar un dels millors rivals d'Europa i fer-ho en la màxima competició europea. "La Lliga de Campions és una competició tan bonica que un vol passar l'eliminatòria només per no deixar de jugar-la", va dir ahir Josep Guardiola en la roda de premsa prèvia al partit. Si hem de posar a una balança la pressió, queda clar que si l'Arsenal cau eliminat a casa seva hauran valorat la feina que li han donat al millor equip del món segons el seu propi tècnic. Per al Barça, en canvi, caure eliminat sempre seria una desil·lusió.
Wenger, però, ha reconegut en roda de premsa que el partit d'aquesta nit "ha distret" els seus jugadors en els últims partits jugats a Anglaterra, ja que la cita d'avui és de les que pot ser recordada amb el pas dels anys als dos clubs. I perquè a l'Emirates encara cou la golejada de la temporada passada en mans del Barça de Guardiola.
El tècnic de Santpedor va rebre al migdia l'alta mèdica després d'haver passat cinc dies ingressat a la Clínica Dexeus afectat per una hèrnia discal. "No sóc cap heroi", explicava, desdramatitzant la situació i traient-se mèrits per fer l'esforç d'acompanyar l'equip en tots els partits jugats fins ara. El tècnic, per cert, ha passat aquesta nit a casa i no amb l'equip, concentrat, per poder gaudir d'uns instants amb la família abans d'un partit que ha preparat amb cura.
Ser baixa o no ser-ho
Heroïcitats a banda, el que queda clar és que el partit d'avui és un dels més importants de la temporada, d'aquells de ser o no ser. El Barça l'afronta amb baixes importants en defensa, tot i que Guardiola no vol que les absències de Piqué i Puyol serveixin d'excusa si el Barça no remunta.
L'Arsenal també trepitjarà la gespa del Camp Nou sense jugadors importants com Alex Song i Theo Walcott. El que sí que hi serà serà Cesc Fábregas, recuperat de les seves molèsties musculars, i Robin van Persie, que va entrar en la llista de convocats, sorprenent tothom. L'holandès va lesionar-se el 27 de febrer en la final de la copa de la lliga contra el Birmingham i en tenia per a tres setmanes. Si més no, era el discurs apocalíptic que s'enviava des de Londres i que Guardiola va preferir prendre's amb ironia, alertat pels antecedents d'anteriors enfrontaments amb l'Arsenal.
Van Persie és un punta que pot condicionar molt l'estil de joc del gunner (l'any passat no hi era), ja que té més recursos que no pas Bendtner o Chamakh. Per a Wenger, els jugadors claus són Cesc, Wilshere i Van Persie, tres homes amb els quals ha jugat a fer veure que potser no arribaven a temps. I de fet, al 100% només se sap que jugarà Wilshere, ja que Cesc, segons el tècnic, està al 90%. Tres homes que marquen l'estil de joc d'un Arsenal que ahir va veure com a Anglaterra ja s'obria un debat: té sentit forçar jugadors tocats pensant en la Champions o més val no fer-los jugar perquè l'objectiu de l'Arsenal és guanyar la lliga?
Jugar a despistar
L'onze de l'Arsenal, doncs, pot ser un misteri. Perquè Nasri tampoc havia de jugar a l'anada i va ser titular. L'any passat, Cesc era dubte a l'Emirates i va sortir d'inici. El cas de Van Persie és una estratègia més. Guardiola, però, prefereix jugar contra els més bons. Si hi és Van Persie, millor. I, mig en broma, va dir que encara hi ha temps i "vols privats" perquè Walcott arribi a última hora.
Wenger va negar que tot plegat fos una mentida conscient i va explicar que la presència de Van Persie en la convocatòria s'explica perquè el jugador "es va veure bé a l'entrenament" i que sortirà en l'onze només si està "al 100%". Cesc té moltes més opcions. Totes, de fet.
Tant ball de noms i lesionats ha envoltat el partit d'avui d'una enigmàtica boira que es preveu apassionant des del moment en què es coneguin les alineacions. Tot plegat sembla un joc de cartes amagades, una partida d'escacs, premeditada, enrevessada, complexa.
Guardiola té diferents opcions per suplir la baixa, per sanció, de Gerard Piqué, tot i que sembla evident que Sergio Busquets serà l'home que ocuparà l'eix de la defensa. Carles Puyol no ha arribat a temps, tot i que el capità ha fet un "gran esforç" per estar a punt, en paraules de l'entrenador del Barça. Senzillament, el cos li reclama més temps per recuperar-se. El recurs de fer jugar Busquets com a central no és nou i, de fet, és una solució que en Pep cada vegada explota més, més segur del rendiment de Mascherano al centre del camp que de Milito al darrere. L'opció de l'argentí en defensa -l'any passat van jugar ell i Márquez i el Barça va guanyar 4-1- espanta al Camp Nou, que no se'n refia de la fiabilitat de Milito per controlar la velocitat en atac dels davanters de l'Arsenal.
Hi ha una altra opció, estranya i difícil, que és modificar una mica el sistema i jugar amb tres defenses per mirar de poblar més el centre del camp, però aquesta alternativa sembla més possible com a últim invent als minuts finals, si les coses no funcionen durant el partit.
Pocs espais
Pep Guardiola va dir que preveu un partit "sense espais per dins i sí a l'esquena i a les bandes", un matx en què caldrà "atacar amb molt d'ordre". I paciència. En aquest escenari, per tant, seran determinants els homes interiors com Xavi, assumint el ritme del joc; Mascherano, dominant la posició i l'espai, i Iniesta, buscant el desequilibri. El jugador de Fuentealbilla ja va descansar en el partit contra el Saragossa amb l'objectiu de ser un jugador important avui.
En atac jugaran els de sempre i ho hauran de fer, també, sobre les bases de totes les victòries. Ben oberts Villa i Pedro, esperaran el moment clau per aprofitar els forats que generi un mòbil Messi pel centre. Sembla difícil que l'argentí pugui repetir l'actuació de l'any passat, quan va fer ell solet quatre gols per segellar la classificació per a semifinals. Els centrals de l'Arsenal hauran de decidir què fan amb ell: seguir-lo cada vegada que s'apropi al mig per combinar en curt (ja ho va fer en el primer quart d'hora a l'Emirates), o deixar-lo fer lliurement sempre que rondi lluny de la porteria.
Messi és el principal maldecap d'Arsène Wenger, però no l'únic. El que més preocupa al tècnic alsacià és com gestionar el temps del partit, el resultat de l'anada, les emocions. En definitiva, com ser capaç d'enviar un missatge als seus homes perquè entenguin que amb el 2-1 potser no n'hi ha prou contra aquest Barça i que al Camp Nou no s'hi val a venir a defensar-se. El que ho fa, en surt escaldat.
Ho sap l'Arsenal, ho va viure en carn pròpia l'any passat. De fet, Wenger va reconèixer davant els mitjans que n'extreu moltes conclusions, d'aquell partit, i que aposta per repetir la bona sortida dels seus homes aquell dia, que es van avançar en el marcador gràcies a un bon gol de Bendtner. Ara, el que va ser tècnic del Mònaco també ha reconegut que sempre vol veure un Arsenal amb la pilota als peus, però que davant del Barça cal admetre de sortida: "Ells tindran més la pilota. No és fàcil acceptar-ho, però estem preparats".
I Guardiola, de què està segur? Doncs, segons va dir ahir, que si el Barça supera l'eliminatòria, arribarà molt lluny a Europa. I reclama l'ajuda de l'afició per aconseguir-ho, la mateixa afició a qui, en les celebracions del títol de Lliga l'any passat, va dir: "Us en devem una". Guardiola és un home de paraula. Sí. Paraula d'en Pep.
