Un gran primer temps per esvair dubtes

Cornellà-El Prat.El futbol és un estat d'ànim, una qüestió de confiança. Ahir l'Espanyol va treure el termòmetre, tutelat per un Luis García sobrat d'autoestima i d'experiència, i des del primer minut va mesurar-se la temperatura i va saber que tenia la dosi exacta de fred i de calor. Que tenia el dia.

L'equip de Pochettino va jugar amb passió renovada, visceral a la recuperació, actiu i creatiu amb la pilota, intensíssim. I ho va fer sense perdre l'equilibri, responsable en la reorganització, ordenat i fred en la selecció de jugades i de moviments. Va estar impecable.

Sortida en tromba

Des dels primers compassos, l'Espanyol va jugar a trobar-se. Era el primer pas abans de mirar el Saragossa als ulls i jugar contra ell. El primer rival dels de Pochettino, eren ells mateixos. I ben aviat, al primer toc de cada jugada, va ser evident que a l'equip no li tremolava el pols ni l'espantaven els mals resultats. Que era llum i no ombra. L'entrenador argentí va aconseguir convèncer els seus homes, seduir-los amb un missatge clar: que són bons, tenen futbol i conserven l'esperit de seguir ocupant les places europees. De ple dret.

El Saragossa no va ser rival. Fora del lloc, dèbil al xoc, els homes d'Aguirre van arribar sempre tard, marejats per un Espanyol que va fer circular la pilota ràpid i es va moure molt i bé. Edmilson, sol al pivot defensiu, mai va entendre a què jugaven els mitges puntes periquitos, inquiets, elèctrics. Dídac i Chica van trobar el moment i l'espai per profunditzar des de les bandes, en un excel·lent partit dels dos laterals. I Osvaldo es passejava per entre els centrals esperant la seva ocasió per desmarcar-se i buscar porteria.

En deu minuts, l'Espanyol ja havia decidit la seva sort. Escollint bé les primeres accions, va trobar la seguretat i la confiança en passades fàcils, per arriscar llavors en assistències definitives. Com la centrada de Dídac des de tres quarts de camp, que pentina amb elegància Osvaldo, creuat a segon pal, lluny de Leo Franco. Tornava el killer i, casualitat o no, l'equip mossegava més que mai, crescut, valent.

L'equip havia recuperat la seva millor versió, amb arguments ja coneguts. Res de nou. Mobilitat i profunditat en atac, permutes constants, intensitat a la pèrdua, possessions verticals, ajudes defensives. Massa futbol per al Saragossa, encara un equip sense autoestima, insegur. Oportú, l'Espanyol va fer sang amb un ritme de joc altíssim, volent-ne sempre més. En un primer temps brillant i golejador, els blanc-i-blaus van sentenciar el partit per tallar les especulacions, fer callar les crítiques. Tot i les lesions abans de la mitja hora de partit, l'equip va mantenir el to i va seguir sent atrevit. De fet, els canvis van confirmar les intencions de Pochettino, valent i ofensiu en les apostes des de la banqueta.

A la segona part, l'equip no es va desfer, va mantenir-se seriós, deixant passar els minuts, guardant energia i agradant-se, amb cops d'esperó, parets en un pam de terreny, joc per bandes, possessions llargues.

Amb el partit decidit, els minuts van servir com a sessió de teràpia. Dídac va fer de la banda un carril d'entrenament per dominar la posició, ajustant bé les intervencions defensives i ofensives i per seguir madurant. Com també van fer els joveníssims centrals, que van controlar els contraatacs visitants, segurs a l'esquena, contundents a l'anticipació. Verdú va participar de totes les accions (va ser l'home que va passar més pilotes, 91), les va cuinar a foc lent, i Luis García, explosiu com mai, va afegir-hi les postres amb una gran actuació, especialment determinant a la mitja punta.

El premi del gol

El millor plat de l'asturià va ser el que va servir a porteria buida a Sergio García, afamat de gol. "Tenia ganes que marqués perquè és una persona extraordinària, un jugador que, encara que estigui fora, està ajudant molt l'equip. Se'l pressiona perquè diuen que ha costat molts diners, però és un futbolista senzill que farà molts gols", declarava l'asturià, sobre el seu company. El gol del badaloní va ser la culminació d'una gran nit periquita, de retrobament amb l'afició, de contundència sobre el terreny de joc, que és on s'han de demostrar les coses. Cornellà-El Prat va tornar a gaudir de la millor versió del seu equip, que continuarà cinquè una setmana més.