En una sola jugada es va veure un autèntic joc dels despropòsits. Un cúmul d’accions del Barça que van permetre el tercer gol madridista, quan el partit feia pujada per als blaugranes però hi havia opcions reals d’endur-se alguna cosa positiva del Santiago Bernabéu. Primer s’equivoca Luis Enrique fent un canvi amb un córner a favor, esquinçant en mil bocins el que marquen els cànons. Rakitic, substitut de Xavi, serveix des de la banda malament, per baix, fluix i obert, i permet la sortida de la defensa rival. Tercer error: Iniesta, acostumat a mimar tota pilota que li passa pels oeus, es confia i, en lloc de llançar l’esfèrica fora, vol aguantar el control, topa a la banda amb Mascherano i dóna així la pilota franca al Madrid, que lliga un ràpid contraatac que defineix a la perfecció Benzema al pal llarg.
És una jugada que va definir el que va ser la segona part del partit a Madrid. El Barça va caure al parany de Carlo Ancelotti; va acceptar, inconscient i ingenu, la invitació dels blancs a convertir el duel en un vaivé sense sentit. I sort de Mascherano, caràcter i pulmó, suport únic d’un Barça que es va anar diluint a mesura que els minuts avançaven. L’argentí va salvar les vergonyes a més d’un. Busquets va estar erràtic, Piqué superat, Mathieu intranscendent. El Barça va fer el que no es pot fer contra els madridistes, obrir línies, deixar espai per a les envestides fulgurants d’un rival que es va agradar, conduït per la parella Kroos i Modric, però llançat per les conduccions de James i Isco des de les bandes. No va fer falta ni Cristiano.
A més, durant tot el segon temps els blaugranes van fer la guerra pel seu compte, sabent que davant hi tenien un equip més rocós, més fet i amb les idees més clares. Contra el Madrid, o ataques en bloc i et mous junt des del primer fins a l’últim home, fent una transició ofensiva ordenada, o et penalitza mortalment amb la seva velocitat, i sobretot gràcies a la figura omnipresent de Benzema, illot imprescindible per baixar la pilota i donar temps a sumar efectius. Al minut 90, amb el Barça bolcat per intentar restablir el seu orgull ferit, els blancs van tenir un contraatac de 5 atacants contra dos únics defenses, i sort encara que Marcelo es va precipitar i va regalar la pilota, naturalment, a Mascherano.
Luis Enrique té molta feina per fer. Hi ha temps, però el Barça no sap encara què vol ser de gran. De moment, en els dos partits de nivell, ha perdut i, cosa que fa més mal, ha perdut la identitat.
