Un jugador condemnat per violació espera tornar a jugar a futbol

LondresCom a jugador de futbol professional, Ched Evans mai es va arribar a convertir en un nom familiar per les seves aparicions en alguns dels clubs més coneguts del Regne Unit. Però com a violador convicte que mira de tornar a entrar al món del futbol professional després de la seva sortida de la presó la setmana passada, Evans s'ha convertit de sobte en el centre d'un debat nacional apassionat.

La qüestió és si Evans, de 25 anys, un davanter el currículum del qual inclou temporades al Manchester City, Norwich City, Sheffield United i un lloc en l'equip nacional de Gal·les, s'ha de permetre tornar a l'esport, o ser exclòs per raons morals de qualsevol carrera com a jugador, almenys en les lligues professionals.

Els clubs professionals d'Anglaterra no són aliens a la controvèrsia sobre el comportament dels jugadors que incompleixin els codis esportius i socials dins i fora del camp. Els episodis d'abús racial i la violència contra els rivals, entre els quals hi ha alguns casos que afecten millors jugadors del món, han donat lloc a una llarga successió de suspensions i multes.

El cas d'Evans, i les emocions i la reacció del públic al seu esforç per tornar al camp, han donat ressò al debat permanent als Estats Units –desencadenat per les recents detencions de diversos jugadors prominents de la NFL per càrrecs que inclouen la violència domèstica i el maltractament infantil– sobre si les accions d'un atleta fora de la pista han de tenir conseqüències dins del context esportiu.

En una petició, a través d'internet, es demana que a Evans se li prohibeixi tornar al futbol, i ja registra més de 150.000 signatures durant els dies que fa que el futbolista va sortir d'una presó a Lancashire divendres passat, després de complir la meitat d'una condemna de cinc anys. Aquesta crítica va topar dimecres amb una declaració gravada en vídeo d'Evans –que va qualificar el fet que el va enviar a la presó el 2012 com un "acte d'infidelitat", no una violació– i pel suport a favor del futbolista, entre d'altres, del cap de l'Associació de Futbolistes Professionals, Gordon Taylor, i els grups que pressionen per la rehabilitació d'expresos.

"Jo no sabia que hi havia una llei que deia que un cop surts de la presó, encara no pots fer res", va dir Taylor en una entrevista a la BBC.

Cap club ha ofert un contracte a Evans, i les possibilitats que això passi sembla que han disminuït de moment.

El furor va ser causat pels articles que van aparèixer en els mitjans el cap de setmana passat, i que explicaven que el Sheffield United –que va fer fora Evans un mes després d'haver estat declarat culpable de violar una dona en una habitació d'hotel a Rhyl (Gal·les) la seva ciutat natal, el maig del 2011– s'havia plantejat tornar a oferir al jugador un contracte d'uns 800.000 dòlars per la resta de la temporada actual, que acaba al maig. El club, que va jugar a la Premier League el 2007, ha caigut en temps difícils, i s'ha enfonsat en la tercera divisió del futbol anglès.

El gerent del Sheffield United, Nigel Clough, va reconèixer que la possibilitat de recuperar Evans havia estat discutida pels directius del club. Però va dir que qualsevol decisió hauria de ser presa "per sobre del futbol", pels co-propietaris del club, que inclouen un membre de la família reial saudita, el príncep Abdullah bin Abdul Aziz bin Musa'ad.

Dimecres, Evans va publicar un vídeo al seu lloc web. Com ha mantingut des que va ser acusat, Evans va reiterar la seva creença que "els actes d'aquella nit eren de caràcter consensuat i no va ser una violació." El jugador va assenyalar que els seus advocats han presentat una nova apel·lació davant la Comissió de Revisió de Casos Penals, que té el poder de derivar la condemna al Tribunal d'Apel·lació. Els jutges d'apel·lació van rebutjar una oferta anterior per revocar la condemna d'Evans.

Al costat de la seva companya, Natasha Massey, de 24 anys, i llegint amb to seriós, Evans diu que sent "constantment el penediment del meu acte d'infidelitat i el mal que ha fet", diu Evans en referència a Massey i els seus seguidors. "No pot haver estat una cosa fàcil haver resistit amb algú que el tribunal va identificar culpable d'un acte destructiu".

"És un estrany i extraordinari privilegi jugar a futbol", ha dit, i ha afegit que si se li permet tornar "ho faré amb humilitat, després d'haver après una lliçó molt dolorosa". "M'agradaria una segona oportunitat, però sé que no tothom hi estarà d'acord", ha explicat.

Evans va ser declarat culpable després d'un judici en el qual el testimoni va demostrar que ell i un altre jugador se'n va anar a un hotel de Rhyl a les 4.30 de la matinada, i que van tenir relacions sexuals amb una dona de 19 anys, a qui Evans va conèixer al carrer. En el seu testimoni, la dona va declarar que estava tan èbria que no tenia cap record del que va passar a l'hotel, i que es va despertar "confusa i atordida" i amb la roba escampada per terra. El tribunal va absoldre el segon jugador involucrat, Clayton McDonald.

L'escàndol pel cas ha atret polítics prominents, com ara el viceprimer ministre britànic, Nick Clegg, que ocupa un escó parlamentari a Sheffield i ha advocat per una prohibició permanent de jugar futbol per a Evans. "Quan vostè decideix ser futbolista", va dir, "vostè no està decidint ser només un futbolista, vostè també és un model a seguir". Alguns grups que representen les víctimes de violació han adoptat una posició similar.

Katie Russell, portaveu d'un grup anomenat Crisi per Violació d'Anglaterra i Gal·les, va emetre un comunicat dient que el grup va acceptar el dret dels condemnats a tornar a la feina després de la finalització de la seva condemna. "Però hem d'acceptar que en aquest cas és una figura increïblement d'alt perfil", va dir, afegint que els clubs professionals "necessiten enviar un fort missatge que la violació i la violència sexual no seran tolerats en el futbol".

El contraargument va arribar per part de Taylor, el cap de l'associació de jugadors, que representa milers de jugadors de tot les lligues professionals. Taylor va dir que Evans havia deixat clar que "encara vol contribuir a la societat", i que podria fer-ho, en part, mitjançant l'obtenció de diners, pagament d'impostos i fer alguna cosa "per ajudar les persones que potser no poden aconseguir una feina".