El top i l’handbol platja, l’última polèmica sexista en l’esport femení

Barcelona“L’esport té la capacitat d’unir la gent i de trencar tota mena de barreres socials”, va dir Nelson Mandela fa més de trenta anys. Però l’handbol platja, un esport que fins a aquest estiu era un complet desconegut per a la majoria dels aficionats, ha sigut l’última modalitat a trencar amb la idíl·lica descripció del polític africà. Els biquinis i els tops, més propis d’una festa estiuenca que d’un torneig esportiu, han reobert el debat de si l’esport femení és realment atractiu per les equipacions que vesteixen les jugadores.

La Federació Espanyola d’handbol (RFEBM), que fa un mes va decidir fer complir una norma aprovada l’any 2010 que obliga les esportistes a utilitzar tops i biquinis durant les competicions, va obrir la caixa dels trons. Hatou Jabby, jugadora de l’Handbol Platja Granollers (HPG), explica que “és indignant que s’imposi una norma com aquesta”. La també jugadora del primer equip del Fraikin Granollers femení personifica la lluita contra una mesura que s’ha titllat de sexista.

“Fa anys formava part d’un altre club, però vaig decidir deixar-lo perquè m’obligaven a jugar amb top i biquini. No estava disposada a fer-ho”, comenta. “No és ètic imposar una peça de roba com aquesta per practicar esport”, afegeix la jugadora, que aquesta temporada ha hagut d’utilitzar l’equipació curta. Els espectaculars gols de fly, d’aquesta manera, han quedat eclipsats per aquesta vestimenta, “la gran mentida d’aquest estiu”, comenta Sandra Piqué, jugadora del Corby Team. “Fa quatre anys que practico aquest esport i sempre he dut samarreta. El top no és més còmode, això és el que ens han venut”, diu amb indignació.

Una polèmica tergiversada

Aquest cas, que ha protagonitzat portades de diaris i peces d’informatius durant setmanes, ha arribat a “tergiversar part de la realitat”, segons Judith Vizuete, companya de Jabby al conjunt vallesà. “No és positiu obligar ningú a jugar d’una manera que no vol, però crec que se n’ha fet un gra massa”, explica. “No penso que s’hagi implantat aquesta normativa perquè ensenyem pits i cames”, afegeix. Ivet Mussons, que va disputar la setmana passada el Mundial d’handbol platja amb la selecció espanyola al Brasil, recorda que “el que importa és competir i gaudir d’aquest esport”. “Tothom té preferències, però l’important és jugar”, apunta la catalana.

Catalunya amb les idees clares

La RFEBM, després del rebombori social que es va generar, va anunciar que faria els ulls grossos amb aquesta part del reglament. La Federació Catalana d’handbol (FCH), quatre anys abans que l’entitat estatal prengués aquesta mesura, va decidir no fer complir aquesta “surrealista norma”, segons Josep Puigrodon, vicepresident de la FCH i responsable de l’handbol platja. “Mai hem obligat una jugadora a utilitzar cap equipació. Senzillament hem aplicat el sentit comú i la lògica. S’ha de respectar les jugadores”, afegeix. Sexisme o esport? L’handbol platja, sigui com sigui, ha comprovat com, amb aquesta polèmica, s’ha catapultat al panorama mediàtic esportiu gràcies a una més que controvertida mesura.