Fer més passades i treure Messi de la gàbia

Barcelona“Estem en ple procés, l’equip continua evolucionant”. Luis Enrique s’anticipava d’aquesta manera a la següent baixada de la muntanya russa, conscient que dos partits bons no esborren, de cop, les sensacions inestables de les tres jornades anteriors al Sevilla en Lliga. Però el tècnic del Barça no podia amagar la seva satisfacció pel segon partit consecutiu amb domini absolut del joc, i ordre total en atac i en defensa, com si fos conscient que la dinàmica positiva s’enlairarà en aquest esprint de final d’any. “Hem fet un partit molt complet”, manifestava des de Nicòsia. És el mateix que va dir dissabte després de golejar el conjunt andalús. I, amb aquests dos partits, el clima al voltant de l’equip s’ha relaxat. Messi bat rècords i silencia rumors amb hat-tricks, Luis Suárez s’estrena com a golejador blaugrana i comença a il·lusionar, Piqué torna a jugar i rendeix al màxim nivell, l’equip afronta la pressió al rival amb ambició ferotge i, fins i tot, canviant les peces al mig del camp i prescindint del triangle de luxe, l’equip conserva l’essència de possessió a camp rival. De cop, tot flueix, tot rutlla.

Poder demolidor

L’equip recupera la possessió com a arma letal

El de l’Apoel en Champions va ser el partit del Barça amb més passades de tota la temporada: 895, de les quals 818 van ser bones (91,3% d’efectivitat). La superioritat contra els xipriotes va ser absoluta, amb un escandalós 77,9% de possessió.

Luis Enrique mai ha acabat de verbalitzar que vulgui necessàriament aquestes dosis de possessió (un 70,3% contra el Sevilla al Camp Nou), però reclama control del partit. Vol tenir-lo dins els marges previstos (els seus jugadors expliquen que prepara els partits preveient diferents escenaris) i, al Barça, això implica inevitablement apoderar-se de la pilota.

La fita de dimarts va ser aconseguir-ho sense Busquets, Iniesta i Xavi. Sense el segell dels últims anys, el Barça va ser protagonista i els nouvinguts van fer seva la posició sense trair el manual. Per Mascherano van passar 117 passades al cercle central.

Connexions a les bandes

Alba i Alves guanyen pes en la construcció de les jugades

Com a migcentre, l’argentí va habilitar pràcticament tothom però, sobretot, va activar els laterals perquè s’ataqués des d’allà (19 connexions amb Alba i 17 amb Alves). Ells són, de fet, molt més protagonistes que els interiors, reacció inevitable per esquivar l’entramat defensiu que els rivals concentren en la zona central. L’Apoel va repetir el 4-4-2 que deixava pocs espais per a les combinacions interiors, i expulsava el joc d’atac del Barça als carrils exteriors. Alves va doblar en participació Rakitic (44 contactes del croat i 106 del brasiler). Per l’esquerre, el desequilibri va ser menor entre Alba (70) i Rafinha (50), que va jugar vint minuts menys.

El Barça va jugar el 44,5% del temps per les bandes, però va evitar arribar fins a la línia de fons i va saber moure’s a tres quarts de camp. El 70% del joc d’Alves va centrar-se en la zona exterior entre el mig del camp i la frontal de l’àrea. En Jordi Alba, la proporció va baixar fins al 66%.

Obrir la recepció de Messi

Lluny del centre de l’atac, entra en joc i troba un bon context

Però que els laterals participin més en el joc de l’equip no és per falta de caràcter dels nous migcampistes del Barça sinó per un repartiment diferent -i lògic- dels rols. En resposta al que planteja el rival, Luis Enrique i el cos tècnic han preferit canalitzar el joc per fora i eliminar el risc de pèrdues de pilota en zones centrals, on la transició de l’adversari començava a ser molt efectiva, massa difícil d’aturar amb els centrals i el migcentre massa exposats.

Això també ha acabat provocant que es repensi la posició de Messi. “Tenim clar que volem que participi més en el joc. Alguns cops estarà més per dins o més per fora, però sempre buscant controlar el joc i dominar el partit”, explicava ahir Luis Enrique. L’argentí va ser el tercer jugador més actiu, després de Mascherano i Alves. Reubicar-lo partint des de la banda dreta, amb Luis Suárez entretenint dos centrals, ha encaixat ràpidament bé, malgrat els últims precedents al final de l’any de Gerardo Martino i, últimament, amb l’Argentina. Ha funcionat tan bé, de fet, que ara es veu l’argentí convençut que des d’allà tornarà a ser el més decisiu sobre el terreny de joc. Els gols han servit per seduir Messi i obrir-li els beneficis de la seva nova posició.

Tot neix en Alves

El lateral és la principal connexió amb Messi per associar-se

I un dels punts positius de trobar recepcions més obertes de Messi és que l’argentí juga més a prop del seu soci preferit: Dani Alves. El brasiler continua sent qui més cops busca el de Rosario, qui millor l’entén sobre el terreny de joc. A Nicòsia, el lateral dret va connectar 42 vegades amb Messi, que va tornar-li la confiança en 28 ocasions.

La complicitat entre els dos és total i Rakitic, qui està ocupant habitualment el sector pròxim a ells com a interior, intenta acomodar-s’hi de la millor manera possible, encara que en alguns casos sigui desapareixent (ocupant l’espai més allunyat) per permetre el petit rondo que s’autofabriquen Alves i Messi. El croat va buscar 13 vegades l’argentí, que li va tornar 11 passades. L’estadística amb Xavi contra el Sevilla va ser similar, amb 16 assistències del terrassenc al 10 blaugrana. Contra els d’Emery al Camp Nou, va tornar a ser Alves, amb 26 passades, qui més cops va trobar el crac del Barça, que s’hi va tornar en 19 ocasions.

Sense pilota, a més, Alves fa amb alegria el que menys agrada fer a Messi: córrer la banda fins al final. La impaciència del brasiler permet que l’argentí trobi diagonals cap a dins amb menys adversaris.

Trepitjar camp rival

Més del 34% del temps, el Barça juga a l’últim terç de camp

En aquesta situació, quan Messi envaeix els espais interiors, contradictòriament l’equip s’instal·la a camp rival i troba tant la pausa com l’agitació. És el moment en què més coses inesperades poden passar, però alhora és quan l’estructura col·lectiva se sent més segura. En aquest context, que s’haurà de seguir consolidant en els pròxims partits -la cita a Mestalla tornarà a ser una prova de foc important-, el Barça controla el joc en una zona prou allunyada de la seva porteria i pot atacar amb ordre i sense por.

Contra l’Apoel, l’equip va concentrar el 33,9% del seu joc a l’últim terç de camp, una dada que va ser encara més alta contra el Sevilla (34,6%). Això també va acabar facilitant la tasca defensiva en el moment en què es perdia la pilota, i sense necessitat de fer faltes. Només cinc es van cometre per aturar l’Apoel, a qui es van interceptar sis de nou accions de perill més enllà de la línia del mig del camp.

Sortir i vigilar

Els centrals inicien el joc i esperen la seva intervenció

Després d’alguns partits amb certs dubtes en l’inici de la jugada, els centrals tornen a ser decisius en l’inici i en el final de totes les accions. Que 90 de 91 accions a camp propi fossin encertades té clarament el mèrit de Bartra i Piqué (amb l’ajuda de Mascherano).

El més destacat de la parella de centrals continua sent l’equilibri entre qui avança (fins i tot amb Piqué sobre la gespa, s’està tendint a conduccions més llargues del central esquerre -dimarts Bartra va jugar un 3% més avançat que el seu company-) i qui va a la cobertura per darrere dels puntes rivals. Amb l’ajuda del migcentre en el marcatge, els centrals gestionen situacions de dos contra dos a camp obert i, en els últims dos partits, ho han fet amb garanties. Quan l’equip ataca bé, defensa sense ensurts.