Les millors waterpolistes del món

BarcelonaL'entrenador ho tenia clar: "Sou molt bones", repetia una vegada i una altra Miki Oca a les seves jugadores. I tenia tota la raó del món. L'equip espanyol de waterpolo femení, format principalment per nedadores catalanes, havia aconseguit la medalla de plata en la seva primera participació olímpica, ara fa tot just un any. Ahir, a la segona gran final de la seva història, no van fallar i es van penjar la medalla d'or després de derrotar Austràlia 8-6.

Va ser un partit impecable per a una generació daurada, formada per nou jugadores nascudes la dècada dels noranta. Un equip jove i valent que va aprofitar que les piscines Bernat Picornell presentaven la millor imatge del torneig -ple absolut- per oferir també el millor partit del campionat. Impecable en atac, immillorable en defensa, amb agilitat de moviments i múltiples recursos en totes les facetes del joc. Per si no fos prou, Laura Ester, escollida la millor portera del torneig, ho va parar gairebé tot. I la capitana Jennifer Pareja -MVP- va convertir el seu braç dret en un míssil tant des del punt de penal com en els llançaments de mitjana distància.

Els nervis van jugar el seu paper, però només al principi, amb sis atacs consecutius fallats, tres per banda. Eren petits errors en la passada i la recepció, que s'afegien a la duresa defensiva dels instants inicials. Tanmateix, passat aquest primer període, tot va començar a fer baixada per a les noies de Miki Oca, que van aprofitar les dues primeres superioritats per avançar-se al marcador -amb els gols de Maica Garcia i Laura López- i agafar un avantatge que en cap moment no deixarien. Austràlia, de la seva banda, només va poder marcar a falta de pocs segons (2-1).

A la represa, l'equip espanyol continuava en la mateixa línia i només es deixava anotar dos gols, sempre amb inferioritat. Mentre que en atac continuava ampliant distàncies gràcies a una canonada de Jennifer Pareja, un tir hàbil d'Andrea Blas i un gol amb un tir de Roser Tarragó al límit de la possessió, amb un xic de fortuna. La sort de les campiones. Tot plegat per marxar al descans amb un lleuger però significatiu avantatge de 5-3. La meitat de la feina estava feta i només faltava rematar-la a la represa.

Sense especular al segon temps

A les jugadores no les van trair els nervis i, malgrat l'avantatge, van saber continuar jugant com si el partit estigués empatat. El tercer quart va ser més rocós i va acabar amb un gol de cada equip, de Laura Super López per banda espanyola.

El partit entrava en els últims vuit minuts i Maica Garcia tornava a marcar per deixar el marcador amb tres gols d'avantatge. El partit estava vist per a sentència. Austràlia va intentar eixugar el marcador amb les últimes fuetades, a la desesperada, que només van servir per marcar dos gols. En canvi, Pareja no va fallar el seu penal.

El públic de les Picornell va començar el compte enrere quan faltaven dos minuts. Eren els últims instants perquè les locals s'exhibissin davant del seu públic i contra un equip australià que definitivament s'havia rendit. L'equip que entrena Miki Oca ja té el seu primer Mundial, i pot ser només el primer d'una generació parida en bona part a Catalunya, que no només juga bé sinó que també sap guanyar els partits més compromesos.