¿Pot un sol lateral dret afectar tots els mecanismes ofensius? ¿Es pot defensar malament si es tenen les idees confoses en atac? Sí, es pot. El Barça ho va evidenciar ahir al Bernabéu. L'inoportú bíceps femoral que tants maldecaps va donar l'any passat va tornar a trencar el Barça: va deixar-lo sense Alves, sense el pla d'atac principal. L'equip va trigar més de mitja hora a reubicar-se, a trobar el pla B.
La lesió d'Alves a l'escalfament va ser un cop dur. Duríssim. La pissarra de Tito, de cop i volta, va perdre sentit, va buidar-se de contingut. Programat per atacar per la dreta, el Barça de Vilanova va haver d'improvisar una defensa que, per inèrcia, volia estirar-se per l'esquerra amb la profunditat de Jordi Alba, però per esquema intentava anar amunt a través d'un Adriano desubicat, amb un rol oposat al que feia setmanes que estava assimilant. L'efecte va ser dramàtic i l'equip, desequilibrat, va atacar desordenadament i va defensar pitjor. Dos despropòsits de Mascherano i Piqué van catapultar un Madrid crescut, que contraatacava a través d'un llarg desplaçament de 50 metres des dels centrals fins a la carrera d'Higuaín i Cristiano Ronaldo a l'esquena d'una defensa tova, nerviosa, inestable.
El 2-0 va ser el millor d'un primer temps en què Valdés va salvar dos cara a cara amb Higuaín i un xut a boca de canó de Khedira, i així evitava una humiliant maneta blanca en 29 minuts. La desorientació blaugrana sense Alves va acabar quan va ser expulsat el seu substitut. Amb deu el Barça va jugar millor, no per l'absència d'Adriano sinó per la conseqüència tàctica de la seva marxa.
Tito va treure Montoya per Alexis i va moure les peces per ressituar-les en un 4-4-1 en rombe. Messi despenjat en atac, amb Xavi de mitjapunta, Busquets de pivot i Pedro i Iniesta com a homes oberts. El canari volant per trencar una vegada i una altra a l'espai, mentre que Iniesta s'acostava a Xavi i Messi per deixar carril a Alba. El Barça va començar a atacar bé, va pressionar millor, va tallar en sec els contraatacs blancs. Va recuperar sensacions. Va retallar distàncies.
A la represa, el guió en inferioritat del Barça es va mantenir. A mesura que passaven els minuts, i que el Madrid confiava més a ser capaç de defensar el 2-1, Montoya i Jordi Alba van anar guanyant protagonisme en atac, fregant el gol decisiu en dues clares ocasions. El Barça estava trencat en una mena de 2-4-3, abocat a l'atac i desbocat prop de Casillas.
