EXPERT EN FUTBOL INTERNACIONALExpliquen des d'Anglaterra que Abramóvitx va decidir recórrer a Roberto Di Matteo i posar fi a la seva idea de renovar per complet l'estil del Chelsea quan va veure perillar la classificació per a la propera Champions League. El magnat rus semblava que s'havia convençut l'estiu passat que només dominaria Europa si s'adaptava a la moda dels nous temps: a un futbol associatiu, més basat en el domini de la pilota i la qualitat tècnica. Per aconseguir-ho, va contractar un dels tècnics que havien ofert un joc més espectacular i convincent el curs anterior: André Villas-Boas.
El portuguès va intentar una revolució: 4-3-3, línia defensiva molt avançada i progressiu canvi de jerarquia al vestidor i al camp. Lampard, Drogba i Terry deixaven de ser tan importants com ho havien estat fins llavors. Els canvis van ser massa sobtats i van tenir un efecte negatiu tant des d'un punt de vista esportiu -l'equip encaixava una quantitat de gols sense precedents en l'última dècada- com motivacional: la ruptura amb els líders va generar conflictes i implicacions massa dèbils. Aterrit per la idea de no veure's l'any que ve a la Champions i humiliat a San Paolo davant el Nàpols, Abramóvitx va tornar a la idea clàssica apostant per Di Matteo.
L'italià ho va entendre. Tot i que ha fet moltes rotacions, ha retornat el poder als pesos pesants del vestidor, com es va poder veure a la tornada contra els italians. Des d'un punt de vista tàctic, ha introduït variacions: ha tornat al 4-2-3-1, ha donat més llibertat a Mata -que ja juga de mitja punta i no d'extrem-, ha situat Ramires a la banda per aprofitar la seva velocitat i ha tornat a confiar en Mikel per solidificar el mig del camp. L'equip juga menys obert. Però, sobretot, ha recuperat la unitat. Ja no hi ha dubtes sobre fidelitats i traïcions.
