M'agrada molt quan Gerardo Martino distingeix a les rodes de premsa entre les feines que depenen exclusivament dels seus jugadors i les que no. Després dels dos primers partits oficials de l'equip sembla clar que l'entrenador del Barça podrà perdonar errades de tota mena menys les que siguin fruit d'una falta de treball o de concentració. Guanyar les pilotes dividides només depèn de la intensitat que hi posin els futbolistes, per tant, s'han de guanyar gairebé totes, aprofitar les segones jugades -les pilotes refusades i els rebots-, depèn de la col·locació i de la fe que hi posin els jugadors, per tant, se n'han d'aprofitar moltes.
Potser molts inventors del futbol pensaven que el segon dia del curs i contra l'Atlètic de Madrid el Barça es passejaria pel Calderón com si els matalassers fossin tailandesos o malais contractats per fer de convidats de pedra, però l'Atlètic de Madrid és un equip amb les idees molt clares i amb una agressivitat descomunal, transmesa per un entrenador que amb la mirada ja t'avisa que si et creues en el seu camí cap a la victòria ho notaràs als turmells. El Barça no va fer un futbol brillant, no va atropellar el rival ni va tenir 14 oportunitats clares de gol, no, però en un dia complicat contra un rival de molt nivell, tothom va pencar. Ja sé que la feina bruta no està gaire ben vista en segons quins sectors de l'opinió publicada, ja sé que un partit pot ser qualificat de dolent si no s'ha vist la versió superlativa del millor Barça de la història, però aquesta anàlisi és equivocada i injusta. Les circumstàncies en què es juga un partit s'han de tenir en compte i la data i el rival en són dues de determinants. L'ètica del treball que defensa el nou entrenador del Barça serà fonamental per entendre els èxits que vindran perquè la qualitat individual dels futbolistes ja hi és i no depèn del tècnic; en canvi, la capacitat de sacrifici i la voluntat de pencar com el que més sí que depenen de la gestió de la plantilla que faci el líder. Quines conseqüències tindrà una mala actitud en un entrenament? ¿I en un partit? Què passarà quan un futbolista dels molt bons estigui passant per una fase de poques ganes? Aquestes decisions marquen el dia a dia d'una plantilla com la del Barça, aquestes decisions i les respostes tàctiques que ofereixi l'entrenador als plantejaments dels rivals, per descomptat.
Quan tens els millors jugadors del món a la teva disposició sembla que tot vagi sol, que tot pugui funcionar per inèrcia, però ja vam veure amb Rijkaard i la temporada passada que no és veritat. El punt de partida ha de ser una ètica del treball basada en l'esforç, l'assumpció de responsabilitats i la capacitat de sacrifici, i un cop empatat (com a mínim) amb el rival aquest partit, l'altre, el Barça, el guanyarà el noranta nou per cent de les vegades.
