Esports 26/10/2014

La renovació profunda era això?

i
Xavier Bosch
2 min

John Benjamin Toshack, que va ser entrenador del Madrid, va deixar pocs títols però alguna frase per a la història: “Els dilluns penso a canviar deu jugadors, els dimarts set o vuit, el divendres dos i els dissabtes ja crec que han de jugar els mateixos cabrons de sempre”. Ahir, veient l’alineació del Barça, vaig pensar en la sentència del gal·lès. Al final, a banda de l’obligada porteria, va jugar un lateral esquerre que l’havíem fitxat com a central i va debutar -gran notícia, això sí- Luis Suárez. ¿La revolució, el que Bartomeu anomena “la renovació profunda”, era això? El Barça ha tirat la casa per la finestra, ha fitxat vuit jugadors i, després d’una arrencada de Lliga esperançadora, arriba a camp del Madrid i juga amb els mateixos centrals de sempre i amb el que va ser el mig del camp del millor Barça de la història, és a dir, el de fa quatre anys. Sorprèn constatar que Luis Enrique no comptava ni amb Alves ni amb Xavi i, en canvi, en el partit més important se la juga amb ells. I tornem a veure un Busquets, molt lluny de la seva millor versió, en el migcentre defensiu. I, potser perquè Neymar va marcar massa d’hora i va oblidar que al Bernabéu els partits són “ molto lungo ”, el Barça va tornar als pecats d’abans, els que semblaven desterrats amb l’arribada de Luis Enrique: sense pressió a dalt, amb les línies separades, sense esma per arribar lluitant fins al minut 90 i, el més greu de tot, amb una possessió de pilota estèril. Fa tot l’efecte que el Barça, ahir, volia la possessió de pilota per defensar, o per descansar, i poder agafar aire durant una estona i no haver de perseguir els coets blancs. Si a Luis Enrique li preocupaven les transicions, el Barça no les va saber aturar. A banda dels regals -el d’Iniesta en el tercer és desesperant-, el que em preocupa més és que, com l’any passat, veig un equip que camina i un altre que corre que se les pela. El Barça, per tornar a mossegar, necessita velocitat de cames i de pilota, i ahir no vam tenir cap de les dues coses. Esperem que Luis Enrique no s’ofegui, com el Tata, en el debat de la possessió i l’estil de joc. De moment, la classificació del Teletext diu que no passa res. Tot just la primera derrota a la Lliga, primers gols encaixats al campionat i, el que és millor, ja hem passat pel Bernabéu, continuem líders i no hi haurem de tornar. Dit això, si Messi, amb 0 a 1, hagués marcat el segon, en un gol que mai no va fallar Zarra, segurament no hauria escrit res del que he dit en els paràgrafs anteriors. Perquè en el futbol, agradi o no, i peti qui peti, el que compta són els resultats. Al març també ens en van marcar tres. La diferència és que el Barça en va fer quatre.

stats