Tuits carregats d’afecte cap als seus assistents. Fotografies a Instagram farcides d’emoció vers els tifosis. Paraules d’agraïment per a tots els integrants de la Scuderia. Un casc amb els colors de la bandera italiana i la signatura dels seus mecànics, d’aquest grapat d’homes que -com el Rizzo, el Carlo i 23 més- han fet tot el que han pogut i més perquè la tartana que ha pilotat els cinc últims anys no s’aturés abans del compte.
De portes enfora, el final de la relació d’Alonso amb Ferrari ha estat plàcid. De fet, l’asturià fins i tot va agrair que li haguessin permès marxar abans de la data de caducitat pactada per contracte.
Però la realitat ha estat una altra, i per això l’anunci de la dissolució d’aquesta vinculació s’ha fet esperar tant. De fet, malgrat la comunicació oficial de la fi del matrimoni, els tractes encara continuen, i els advocats tenen a hores d’ara gairebé tanta feina per liquidar aquesta associació com la que han tingut els mecànics durant l’any.
A Abu Dhabi s’ha revelat el secret més mal guardat de la història de la F-1, un sainet farcit de filtracions interessades, manipulacions a tort i a dret i conxorxes més properes a les ganivetades que als pactes de despatx.
L’asturià té fama de fer sempre el ploricó. Però aquesta vegada ha estat molt contingut. De motius de queixa n’ha tingut molts, i han estat comptades les ocasions que els ha fet públics. I, quan ho ha fet, els ha palesat amb una delicadesa que podríem considerar exquisida, tenint en compte la magnitud del ridícul. Alonso, aquesta vegada, té tota la raó. El balanç d’aquests cinc anys a Ferrari no ha respost a les expectatives generades.
La nova etapa a McLaren tampoc serà fàcil. Neutralitzar l’avantatge inicial que, de ben segur, continuaran tenint els Mercedes és un objectiu força complicat. Per als de Woking i per a la resta de la graella.
Honda, en el passat, ha obtingut grans resultats a la F-1. Però també més d’un desengany. La seva història és un aval, però no una garantia absoluta d’èxit.
