Publicitat
Publicitat

RUGBI

La millora quantitativa i qualitativa, les claus de l'èxit

El rugbi català viu el moment més dolç dels últims 50 anys

No hi ha res més català que una melé, una simbiosi perfecta de la força dels castellers i del ball de les sardanes. Ara el rugbi català viu un moment dolç, que recorda a l'època durada del rugbi català als anys 30 del segle passat, quan la selecció catalana competia oficialment i era capaç de plantar cara a nacions molt més potents com ara la francesa a l'estadi de les Corts, que s'omplia fins a la bandera per assistir als partits del XV de la Ginesta (sobrenom de l'equip nacional de rugbi).

La generació d'or del rugbi català va veure tallada la seva progressió pel cop d'estat militar del 1936. La victòria franquista va suposar una depuració de tots els estaments de la Federació Catalana (jugadors, directius i aficionats), alhora que va comportar l'exclusió de la Federació Catalana dels principals organismes internacionals d'aquest esport i la seva integració i supeditació a la Federación Española, controlada per membres afins al Movimiento.

El rugbi al nostre país mai es va acabar de recuperar del tot del llarg túnel franquista, i el nivell d'aquest esport a Catalunya no va recuperar mai l'esplendor dels anys trenta. Tanmateix, durant els últims anys hi ha hagut una important empenta que ens fa somiar amb un futur més esplendorós.

En aquesta línia, la feina de tecnificació, difusió i millora del nivell dels jugadors i les jugadores durant els últims anys han començat a donar els seus fruits: fa poques setmanes la selecció catalana femenina es va proclamar campiona d'Espanya amb molta autoritat, com també la selecció catalana juvenil, que va mostrar un nivell tècnic i tàctic esplèndid quan es va imposar a Euskadi en una final brillant.

La Santboiana, líder

Pel que fa als clubs, el rugbi català manté l'hegemonia a nivell estatal, gràcies a la bona temporada de la Unió Esportiva Santboiana (que lidera en solitari la classificació de la Divisió d'Honor i somia jugar a Europa la temporada vinent) i de les noies de l'INEF de Barcelona, que encapçalen la competició femenina i que ja fa temps que tracten de tu a tu els principals clubs europeus en les principals competicions continentals, a les quals cal afegir-hi les noies del GEiEG, que mostren una progressió enorme a nivell tècnic i tàctic durant els últims mesos. Si a aquesta realitat hi afegim el nivell esportiu d'alguns dels nostres millors jugadors que han creuat els Pirineus per jugar en les millors lligues europees (el cas dels germans Oriol i Roger Ripol, els també germans Marco i Mauro Pinto, les germanes Bàrbara i Júlia Pla i el cas del jove Sergi Aubanell, entre molts altres), podem concloure que l'estat del nostre rugbi està en un dels moments més àlgids dels últims cinquanta anys.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT