Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

Imponent en el joc i desafortunat en les ocasions, el campió cau derrotat i tocarà remuntar al Camp Nou (1-0)

La sort gira l'esquena al Barça

La sort que el 2009 va portar el Barça a la final de Roma a Stamford Bridge va girar l'esquena ahir a l'equip de Pep Guardiola. Sort, detalls, centímetres o segons que poden decidir el desenllaç de partits com el d'ahir, en què dos equips es deixen l'ànima per jugar el mateix esport, però amb actuacions diametralment oposades. Derrotat per un gol de Drogba en l'últim segon del primer temps, el Barça es veurà obligat a remuntar al Camp Nou per ser a Munic. Orgullós i valent, el Barça va jugar un partit majestuós en alguns moments, però tal com Drogba no va fallar en l'últim segon del primer capítol, en l'última jugada del partit Pedro i Busquets no van poder marcar l'empat. Aquells detalls que decideixen partits dels quals parlava Guardiola a la prèvia.

Tàcticament impecable, el campió d'Europa va firmar col·lectivament un gran partit. Però el futbol el fan persones i les persones cometen errades. La força del Chelsea es basa a saber patir i aprofitar alguna d'aquestes errades del rival per colpejar-lo. La màgia del Barça es basa a cometre pocs errors jugant un futbol en què el més normal seria perdre la pilota amb més facilitat. Convertit en un duel ja clàssic de la història contemporània de la Champions, els duels Barça-Chelsea són atractius perquè els adversaris tenen poca cosa a veure. Els anglesos confien molt en el múscul, els centímetres i la intimidació física. El Barça aposta pel talent i el traç fi i elegant. El partit d'ahir va evidenciar més que mai aquesta diferència de discurs, amb un Barça que va dominar sempre el joc i un Chelsea que va saber aguantar i fer un acte de fe per sumar un resultat que els permet somiar d'arribar a Baviera.

Per al Barça el partit va ser frustrant, perquè la feina es va complir amb escreix. Però a les dificultats de crear ocasions clares davant un equip fantàstic defensant s'hi va sumar la falta de sort i punteria en les jugades claus. La sort va voler que Alexis Sánchez enviés al travesser una vaselina sol davant de Cech, que Cesc desaprofités dues ocasions clares de gol (un misto i una que va treure Ashley Cole de la línia de gol) i que Sergio Busquets enviés el rebuig d'un xut de Pedro al pal directament al cel plujós de Londres. Jugant potser el millor partit jugat mai pel Barça en un estadi on sempre es pateix, el Barça va encaixar una derrota injusta pels mèrits fets, però que el Chelsea es va guanyar a pols amb un partit defensivament bo. Cahill, imponent, sempre va aparèixer per tapar xuts, i Ivanovic i Ashley Cole van saber tancar bé les bandes. Pocs mèrits segons el llibre d'estil del bon barcelonista. Mèrits per ser condecorats amb la Reial Ordre del Districte de Chelsea and Kensington segons els aficionats locals.

Al final, les paraules de Cesc Fàbregas en la prèvia van resultar profètiques: "Pots dominar durant molts minuts el Chelsea i quan ells gaudeixen d'una ocasió, et maten a la contra amb un gol de Drogba". El maresmenc parlava dels seus records com a jugador de l'Arsenal, però ahir l'escenari va ser el mateix quan el davanter ivorià va fer l'1-0 al llindar del descans. Un desenllaç cruel a un primer temps fantàstic d'aquesta màquina de jugar a futbol que és el Barça.

Guardiola va apostar per un onze ràpid, en què sacrificava Piqué per fer jugar els dos defenses precisament amenaçats de sanció, Mascherano i Puyol. Conscient de les armes del Chelsea a la contra, va apostar per uns homes que poguessin pressionar quan es perdés la pilota per evitar que Drogba rebés. De fet, en defensa l'equip va excel·lir, i va evitar que els londinencs disposessin de córners i faltes per aprofitar la seva alçada. L'única errada, una pilota perduda per Messi, va acabar amb l'únic gol, però Drogba estava acompanyat de quatre defenses que havien baixat per ajudar. Si Ramires hagués centrat un centímetre més avançat, Drogba no hauria rematat. Una qüestió de sort, de detalls, de centímetres.

Di Matteo va evitar alegries ofensives apostant per un mig del camp molt defensiu i deixant a Drogba tota la responsabilitat ofensiva, i l'ivorià va donar molta feina amb el seu joc incòmode. Tancat darrere, va saber tapar espais i el Barça ho va llegir amb intel·ligència enviant pilotes a l'esquena de Terry i Cahill. Així van arribar les ocasions d'Alexis i d'un Cesc que va fer de fals nou . Iniesta, elegant i desequilibrant, també va ajudar a dominar totalment un primer temps en què es va gaudir de quatre ocasions clares. Però el Chelsea, fantàstic en les cobertures d'un Messi molt allunyat de porteria, va saber jugar el seu partit.

A la segona part, més cansat, el Barça va patir per crear ocasions -la més clara va ser la de Pedro i Busquets en l'últim segon-, però va persistir en la seva aposta, buscant solucions, insistint a les bandes amb Alves i Adriano i topant amb el mur local. Coses del futbol, el millor partit jugat a Stamford Bridge es va acabar amb una derrota que obligarà a afegir un toc d'èpica a un aposta futbolística impecable. Però desafortunada, per un cop.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT