Publicitat
Publicitat

Un gran Barça troba el canvi de ritme i el desequilibri en l'eix Piqué-Iniesta-Messi

El talent per conduir en el paradís de la passada

Un dia Guardiola va resumir l'essència de joc del Barça en un senzill "tinc la pilota, la passo; tinc la pilota, la passo". Aquesta rutina que sembla tan fàcil de posar en pràctica, troba el seu sentit quan, en paral·lel al "tinc la pilota, la passo", hi ha una sèrie de moviments, desmarcatges i conduccions estratègiques que trenquen la monotonia d'unes possessions que, ahir a la Rosaleda, van tornar a ser llargues, profundes i verinoses.

Els principals culpables que el Barça recuperés fora de casa la seguretat que té al Camp Nou van ser Piqué, Iniesta i Messi. Amb permís d'un providencial Valdés amb 0-0; d'uns profunds Alves i Abidal, sorprenent des del lateral; d'un sòlid Mascherano, contundent al tall; d'un intens Busquets, àgil en les transicions del Màlaga i la vigilància sobre Van Nistelrooy; d'un sobri Thiago, donant control al joc, i d'uns actius Adriano i Alexis, oberts i verticals quan tocava, ells tres van ser els responsables de tancar un gran Màlaga al seu propi camp i de convertir un bon plantejament de Pellegrini, en una golejada.

Piqué accelera els atacs

Cadascun des de la seva zona d'influència, Piqué, Iniesta i Messi van ser el canvi de ritme, el factor diferencial, la base de tot l'engranatge. El central blaugrana va marcar un ritme alt en l'inici de les jugades, amb conduccions interiors que permetien saltar les dues primeres línies de pressió del Màlaga, formades per Van Nistelrooy i Isco, i que bloquejaven la connexió amb Busquets o els laterals. Quan la pilota superava el mig del camp, el rondo ja anava a una altra velocitat, gràcies a la valentia de Piqué en zona defensiva. La seva verticalitat va permetre a Thiago i Iniesta quedar alliberats de les ajudes en zona d'iniciació per apropar la seva presència a l'àrea, apropar-la a Messi. Per centrar-se només en la fase de creació, a fer progressar els atacs.

Incapaços d'aturar la circulació del Barça, el Màlaga va anar replegant-se fins a la frontal de l'àrea. No és que els blanc-i-blaus no fossin atrevits. És que no podien prendre-li la pilota, encara que quan la van tenir la van voler mimar, combinant atacs posicionals amb ràpides transicions. El Màlaga va perdre perquè al davant es va trobar el millor Barça, un equip crescut i motivat després de l'última exhibició contra el Madrid al Bernabéu.

Iniesta i Messi als metres finals

Un cop al camp del Màlaga, i amb pocs espais per triangular, el Barça va tornar a desplegar el millor del seu repertori ofensiu. Va tornar a pressionar amb èxit perquè va acumular molts homes per davant de la pilota, amb incorporacions dels laterals, extrems amb molta mobilitat i dos interiors situats molt a dalt. I entre el rigor posicional, el talent màgic i únic d'Iniesta i Messi.

El de Fuentealbilla va saber fixar els centrals, encarar-los per regalar assistències decisives als seus companys. El segon gol d'Alexis, entre rebots, ve d'una brillant acció seva que habilita els xuts de Thiago.

I Messi, mestre de les conduccions, va tornar a signar un hat trick , amb dos dels tres gols després d'eslàloms impossibles, d'una capacitat única per desbordar. L'argentí va fer oblidar la sensació d'haver perdut velocitat amb una exhibició de potència. Primer amb un remat de cap brillant, i després amb dues accions de videojoc. Dues més.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT