Un cop derrotat l’Ajax, amb seixanta minuts de caviar i trenta de castanya de mal pair, el Barça ja podrà comptar amb Luis Suárez. Ves per on, ho vèiem molt lluny i ja han passat els vuit partits de Lliga i els tres de Champions que el golejador uruguaià s’havia de perdre per una mossegada que, de poc, no li arruïna la carrera i li esguerra el fitxatge per l’equip en què somiava jugar des de petit. No és una exageració. En la seva absència, TV3 ha trobat imatges d’un Suárez grenyut que explicava que aspirava a jugar algun dia al Barça i, en una entrevista exclusiva a la mateixa televisió, va reconèixer que la queixalada a Chiellini va pensar que podia engegar el seu currículum a can Pistraus. La prova és que durant la celebració de la gala de la Bota d’Or ningú va gosar parlar de la mossegada. Ni la presentadora -Lola Hernández-, ni el director del Marca, ni Dalglish, ni ningú tocava el tema, com si no hagués existit, com si no s’atrevissin a esmentar la corda a la casa d’un penjat. Era una festa en honor del màxim golejador europeu i van considerar que no tocava. Però algú va tenir la idea de fer pujar la seva dona a l’escenari i donar-li un micròfon i, aleshores, totes les paraules que va tenir van ser per dir que ho havien passat molt malament, que havia estat un any duríssim. I Luis Suárez mirava a terra, no sabem si penedit o avergonyit.
La veritat és que el nou Barça de Luis Enrique ha passat l’absència de Suárez amb molt bona nota. Molt millor del que podíem imaginar en el millor dels pronòstics. La transició sense Suárez podia ser molt dura i ha estat força dolça. Líder a la Lliga, 22 de 24 punts, sense haver encaixat cap gol i sabent que, passi el que passi, sortirem primers del Bernabéu. La sobtada entesa entre Neymar i Messi i la seva eficàcia golejadora han tapat qualsevol mancança. A més a més, la sanció del nou 9 del Barça ha servit per tornar a festejar amb el planter, amb la descoberta de Munir i Sandro.
Un expert
El millor del cas és que no arriba com un salvador, sinó com un expert que aportarà el que més sap fer: gols. No té per què demostrar-ho ni al Bernabéu ni el primer dia. El fitxatge és per cinc anys i, després de quatre mesos, haurà de tornar a agafar el rodatge de la competició. “Només em fan mal els peus de no poder-me calçar les sabates de futbol”. Ho va dir al mes d’agost. A partir de dissabte li hauran de fer mal les sabates, de tant córrer.
