OPINIÓ
Esports 24/11/2011

Una truita de vàliums

i
Xavier Bosch
2 min
Zlatan Ibrahimovic  Va fer un bon partit, va marcar un gol i va evitar baralles innecessàries.

Zlatan Ibrahimovic ha guanyat cinc lligues consecutives en tres equips diferents. Una fita a l'abast de molt pocs futbolistes. Però l'Inter de Mourinho va haver d'esperar a traspassar-lo per guanyar la Champions, i el Barça va guanyar la Copa d'Europa l'any abans que vingués i la temporada després de marxar. Potser no és casual. Europa és l'assignatura pendent del millor futbolista suec -per setè any consecutiu- però que juga amb l'angoixa de voler ser el número u del món.

La seva irregularitat dins d'una temporada i la seva inconstància dins dels partits el fan ser a anys llum de Messi, de Cristiano i d'un Xavi Hernández que, amb partits com els d'ahir, encara pot aspirar a guanyar la Pilota d'Or. Ibra, amb 30 anys acabats de fer, és si més no el líder i el millor del seu equip, un Milan que intenta fer més coses que defensar. Massimiliano Allegri li ha donat tots els galons, i al davanter se'l nota amb l'autoestima alta, però amb els mateixos neguits que quan era al Barça: amb el marcador en contra es posa nerviós, gesticula contra els seus companys, intimida l'àrbitre, es desespera caient en orsais infantils i, a mesura que passen els minuts, deixa anar colzes i cames. Amb el 2 a 3 al marcador va treure la seva cama de karateka cap al cap de Keita i va trepitjar el turmell de Sergio Busquets. A la vigília del partit, el seu entrenador deia allò de donar-li un vàlium a Ibra per si estava nerviós. Va marcar un gol, sí, però la revenja amb Guardiola només va existir a la prèvia del partit com a màrqueting per vendre el llibre de la seva biografia. Fins i tot, al final del partidàs, Ibra deia a la RAI que en fer el gol no s'havia recordat de ningú més que del seu equip i la seva afició.

El Barça, en les grans ocasions, continua demostrant que és el millor equip del món. A Wembley va marcar diferències amb el campió anglès, ahir ho va fer a San Siro contra el campió italià, que a la primera part va voler intercanviar cops amb el Barça, i a la segona ja no podia dir fava. Més enllà de la genialitat que es va inventar Boateng, ni Pato ni Ibra ja no van tornar a arribar a rematar a la porteria de Valdés. Un partit obert, tens i vibrant com ahir el Barça se'l pot permetre contra un gran rival com el Milan a San Siro. Però mantenint sempre la verticalitat, l'obsessió pel gol i marejant el rival amagant-li la pilota.

stats